Dissonància cognitiva o gairebé: COP21 París
El 1958 es va començar a mesurar el nivell de CO2 a l’atmosfera a les illes Hawai i es va veure que creixia any rere any fins arribar avui a les 400 parts per milió. Altres científics afirmen que de fet s’autocensuren quan parlen amb decisors polítics sobre els riscos de tot plegat. El nivell d’increment de temperatura considerat màxim per no provocar canvis catastròfics en el clima s’ha fixat en 2 graus centígrads com a mitjana global. Això vol dir que determinades parts del planeta poden patir increments molt més grans de fins a 4 o 6 graus. Personatges […]
Hem de canviar d’indicadors
Mirem sinó la dècada precedent a l’esclat de la crisi actual, en què crèiem que el país era cada dia més ric. Fins i tot hi havia qui pronosticava que tindríem un lloc d’honor al G20. Va fer-se evident que amb aquests únics indicadors era impossible apreciar que la productivitat era cada cop més baixa, amb un model clàssic de creixement a remolc de la construcció i el turisme de xancleta. I que la sensació de riquesa en tenir la butxaca plena a base d’endeutament, i el fer diners més fàcilment amb la compravenda d’immobles que treballant, tindrien poc recorregut. […]
Presumptes culpables
Tenir empreses és una sort per al país, són la base del seu sistema econòmic de creació de riquesa. I quan aquestes trontollen per la situació conjuntural, tothom s’amoïna. És sobretot en aquests moments, quan les taxes d’atur s’enfilen imparablement, que tothom parla d’emprenedoria com a alternativa salvadora. Aleshores és quan les administracions esdevenen els seus principals abanderats, imaginant programes i iniciatives de tota mena per fomentar-la. Però per engrescar algú no n’hi ha prou amb suggeriments imaginatius i ajuts en diverses formes, també cal facilitar que les empreses esdevinguin realitat aplanant-los el camí. Per molt engrescadora que sigui una […]
Una Europa en pastera
Portem més de dues generacions construint el projecte europeu. S’ha avançat molt, sempre a batzegades, però darrerament tenim força motius per pensar que anem enrere, gairebé arribem a tenir la sensació que fa aigües. Aquesta vegada, amb la crisi de les pasteres i els refugiats, la descoordinació i la incapacitat de posar-nos d’acord potencien una imatge de desunió total. Barreres a les fronteres, fins i tot dient que se n’aixecaran entre estats membres, suspensió de la lliure circulació a l’àrea Schengen, i coaccions de tota mena entre estats per forçar quotes de repartiment del problema, no ajuden gaire a pensar […]
La dignitat d’un País petit
Catalunya ha estat sempre un país petit, de governs amb poc poder. Fins i tot els nostres reis més enaltits havien de negociar amb els nobles per tal que els deixessin soldats, a canvi de repartir-se els guanys de les guerres. De fet, fins i tot el títol reial l’adquirien per l’aliança amb altres territoris que el duien implícit, Catalunya no era corona. Som un poble de barreja i mestissatge, punt de pas estratègic del que fins ara n’hem tret poc partit. Tampoc tenim matèries primeres abundants ni una genuïna història colonial que ens nodrís fàcilment de riqueses. Ni tan […]
Tot és qüestió de prioritats
Fa dies que sentim a parlar d’allaus d’immigrants que, o bé es juguen la vida per travessar el Mediterrani, o bé s’arrisquen a Calais per enfilar-se com sigui als trens de l’Eurotunel. Però l’única preocupació dels nostres governs sembla ser qui ha de fer-se càrrec dels que sobreviuen, com ens ho repartim entre els socis comunitaris. I també com fem les tanques més altes i infranquejables allà on n’hi podem posar. Tots sabem que el millor remei seria ajudar a crear riquesa on ara la misèria empeny a la recerca d’alguna oportunitat, no amb almoines sinó amb inversions. O bé […]
Consells de supervivència
Sentia fa dies en un programa de ràdio a una periodista que recomanava lectures per vacances. I també esmentava algun d’aquells llibres que, segons el seu criteri, de cap de les maneres hem de destinar a aquest període estiuenc. Un d’ells el desaconsellava totalment, tant abans com durant les vacances, no per la qualitat del llibre sinó per l’ocasió: el moment no li semblava escaient donat que podia provocar una inoportuna sensació d’angoixa i estrès al lector en aquests dies d’oci. Resulta que dóna consells per superar situacions límit com pot ser l’atac d’un caiman, el fet de trobar-se un […]
Vivim en un oasi o en un miratge?
A Europa hi ha una percepció de la situació econòmica més optimista que mesos enrere, potser inconscients de les moltes febleses que ens assetgen. Tot i que costen d’imaginar les conseqüències d’un default de Grècia, segurament aquest no és l’obstacle més greu que tenim. Hi ha motors europeus com França que perden pistonada, la majoria d’economies sanejades tenen creixements de pocs decimals, i ens estem recolzant en una injecció monetària sense precedents (que segurament era necessària), en uns preus energètics moderats que no depenen de nosaltres, i en un tipus de canvi molt volàtil que de moment és favorable a […]
Client mort no paga
Ningú sap, ara mateix, com acabarà el tema de Grècia, ni tan sols els actors que juguen a propostes i contrapropostes interpretades com em vagi be a mi. Probablement continuarà així molt de temps. Només constatar que a l’euro s’hi entra de manera relativament fàcil, amb força plaer econòmic, però sortir-ne no ho és tant, exactament igual que a l’heroïna dels anys 70. Molts economistes (americans sobretot) diuen que és un projecte mal dissenyat d’entrada, almenys per donar resposta a les necessitats de tots. Parlar de Grècia és parlar de la relació entre deutor i creditor, és a dir, parlar […]
Trampes al solitari o procrastinar: diferir, aplaçar
Sembla que res s’escapi a la solució tecnocràtica de qui dia passa any empeny, i que encara que no es vagi a l’arrel del problema (d’aquí ve la paraula radical… anar a l’arrel), es troba una sortida més o menys apanyada per continuar anar fent com el “Met de Ribes”. Vegem si no la política de la Unió Europea amb l’anomenada austeritat com a conseqüència i també com a principi de tot plegat. L’austeritat és el mode europeu de gestió de la crisi encetada el 2007. La Unió Monetària en la que estem posats des d’aviat farà vint anys (de […]
← Entrades anteriors Entrades noves →
