culpablesTenir empreses és una sort per al país, són la base del seu sistema econòmic de creació de riquesa. I quan aquestes trontollen per la situació conjuntural, tothom s’amoïna. És sobretot en aquests moments, quan les taxes d’atur s’enfilen imparablement, que tothom parla d’emprenedoria com a alternativa salvadora. Aleshores és quan les administracions esdevenen els seus principals abanderats, imaginant programes i iniciatives de tota mena per fomentar-la. Però per engrescar algú no n’hi ha prou amb suggeriments imaginatius i ajuts en diverses formes, també cal facilitar que les empreses esdevinguin realitat aplanant-los el camí. Per molt engrescadora que sigui una idea, si els obstacles a salvar són desmesurats i la durada dels tràmits se’t pot menjar bona part de la inversió inicial, el fracàs està garantit.

També sabem que ocupem una posició lamentable als rànquings de la facilitat per als negocis, però potser no som conscients de la magnitud de la tragèdia. En un estudi recentment publicat per les Cambres sobre la complexitat administrativa queda clar que, rere les dificultats per tramitar subvencions i la complexitat de la justícia, la tramitació de llicències i permisos és valorada molt negativament. Per això la nova llei dita de simplificació administrativa, que acaba d’entrar en vigor, hauria de ser percebuda com una llum d’esperança. No és la llei que demanàvem les empreses perquè no toca ni una coma a les activitats més industrials, però per a les dites innòcues o de baix risc per a la seguretat i l’entorn, pot ser un avanç efectiu. El temps dirà si permet assolir els seus objectius.

La principal novetat és que trasllada al titular de l’empresa la responsabilitat de decidir si el projecte està ben plantejat. Fins ara eren els tècnics municipals que l’havien d’examinar amb lupa i agafar la responsabilitat de dir que tot era correcte. A partir d’ara, amb una simple comunicació o una declaració responsable adreçada a l’Ajuntament, es podrà posar en marxa la botiga, despatx, etc., sense haver d’esperar cap llicència. Això sí, com que es fonamenta en la confiança amb l’empresari, aquest ha de ser conseqüent, i si en una inspecció posterior es detecta que ha incomplert flagrantment, pot rebre.

Al marge de regular les finestretes úniques per fer els tràmits, la llei preveu un portal únic on l’empresari trobarà la normativa i requisits que ha d’acomplir, independentment de la seva ubicació. Es pretenen eliminar les grans diferències que ens trobem hores d’ara en tramitar un permís d’una activitat idèntica en municipis veïns.

Una altra novetat és la creació d’una comissió per a la facilitació de l’activitat econòmica, amb la tasca de seguir la implantació de les mesures adoptades i la seva eficàcia. Però al mateix temps servirà per presentar-hi denúncies quan una empresa consideri que una administració li està posant obstacles que no pertoquen.

Hi ha molts casos en què el legislador ens ha tractat de presumptes culpables, com amb la responsabilitat penal de les persones jurídiques, on hem de crear un sistema policial intern a les empreses per prevenir que qualsevol empleat pugui delinquir aprofitant-se dels mitjans de la seva companyia, si volem evitar esdevenir també culpables per no haver-lo controlat prou. Per una vegada que el legislador ens atorga la seva confiança, fem-nos-en mereixedors.

Pere Casals.President de la Cambra de Comerç de Manresa