Certament, un dels objectius dels centres d’ensenyament, des d’infantil fins a superior, és donar coneixements als alumnes. Però és una afirmació incompleta. En realitat hi ha altres objectius tant o més importants, compartint-ne la responsabilitat amb les famílies. Per una banda hi ha el foment de l’esperit crític o la capacitat de pensar, i per l’altra una sèrie de valors i competències que han de permetre al jove integrar-se i actuar per fer avançar la societat en tots els sentits.

Entre els coneixements és important que descobreixin tot allò que els envolta, no sols l’entorn més proper i quotidià sinó també la realitat del país, i les grans qüestions i reptes de la humanitat. Un pas previ a qüestionar-se què es pot millorar i com hi poden contribuir individualment i col·lectiva. Per això, cal endinsar-los no sols en la crítica, sinó també a prendre decisions per resoldre entrebancs, i finalment avaluar els resultats assolits, que també forma part d’aquest procés d’aprenentatge. I tot això practicat en un entorn de valors i competències essencials com són l’esforç, l’assumpció i la capacitat de superació del fracàs, l’autoestima i a la vegada la humilitat, saber treballar en equip, cultivar el sentit de pertinença i la contribució al col·lectiu, saber valorar els altres, etc.

La reflexió sobre el que ens envolta s’ha de fomentar, cal que sigui estimulada per mestres i pares. I com més els ajudem a obrir el seu gran angular, millor, han de ser conscients de les diferents realitats que existeixen. I ho han de viure, no els hem de deixar ser simples espectadors des del sofà de casa, a través de múltiples plataformes audiovisuals o telemàtiques.

Dies enrere, passejant per la Fira de l’Estudiant de Manresa, que aquest any ha agrupat encertadament l’oferta per àmbits temàtics, constatava una presència testimonial del món empresarial, públic o privat, que és una d’aquestes realitats poc conegudes pels joves i, per contra, on hi desenvoluparan majoritàriament la seva activitat adulta. I em refermava en la convicció que cal apropar els mons educatiu i empresarial per tal que els alumnes coneguin aquesta part significativa del seu entorn real. En primer lloc, per facilitar que trenquin amb bona part dels estereotips que propicien moltes creacions multimèdia, sovint abonats per comentaris de persones properes que no viuen el món empresarial actual. I en segon lloc, per propiciar que tinguin més elements per triar amb fonament cap on volen orientar el seu futur.

Certament durant el curs hi ha grups d’alumnes que visiten empreses, per iniciativa aïllada de tutors i empresaris. Però diverses vegades hem intentat generalitzar-ho a nivell d’ESO d’una forma estructurada i ben gestionada, però no ens n’hem sortit. Sembla que no s’hi cregui o que faci mandra dur-ho a terme. I en canvi seria tan profitós pel coneixement mutu dels dos mons… Bé funciona en altres territoris, per què no a casa nostra?

El coneixement mutu fomenta el diàleg i sumar esforços en la mateixa direcció. I de ben segur donaríem als alumnes un coneixement molt més precís, en tots els sentits, d’alternatives pel triar seu camí. I permetria ajustar el treball a les aules a la realitat present.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa