Tenir empreses és una sort per al país, són la base del seu sistema econòmic de creació de riquesa. I quan aquestes trontollen per la situació conjuntural, tothom s’amoïna. És sobretot en aquests moments, quan les taxes d’atur s’enfilen imparablement, que tothom parla d’emprenedoria com a alternativa salvadora. Aleshores és quan les administracions esdevenen els seus principals abanderats, imaginant programes i iniciatives de tota mena per fomentar-la. Però per engrescar algú no n’hi ha prou amb suggeriments imaginatius i ajuts en diverses formes, també cal facilitar que les empreses esdevinguin realitat aplanant-los el camí. Per molt engrescadora que sigui una […]

A la majoria de ciutats que ens semblen atractives sol passar que la part més concorreguda per passejar-hi coincideix amb el seu centre històric. Sovint és una zona amb poc o nul trànsit motoritzat, on hi ha la màxima activitat comercial i social, amb terrasses i locals per fer-hi parades o passar-hi llargues estones. Generalment és una zona neta i endreçada, ben il·luminada, amb establiments de tota mena, i sobretot concurrència de gent, encara que tingui alguns racons més solitaris. En alguns casos s’hi poden trobar edificis emblemàtics. Als manresans ens agradaria que el nostre centre històric fos així. Però […]

L’any 2009 es va fer palès el nul interès polític i institucional local del moment per tenir al Bages una infraestructura aeroportuària de primer ordre com podria ser un aeroport corporatiu, malgrat la demanda de la societat civil, que el percebia com una gran oportunitat de creació d’activitat econòmica directa i indirecta, a la vegada que hagués fet créixer l’atractiu de la nostra comarca per a la instal·lació de futures empreses que requereixen serveis d’aquest tipus. De fet no vàrem entendre mai per què la Generalitat deixava una decisió estratègica com aquesta en mans de les autoritats locals, essent com […]

Aquest mes d’octubre s’ha signat el germà bessó del nostre TTIP, el TTP, Transpacífic enlloc de Transatlàntic. Cobreix el 40% del comerç global, com el de l’altre oceà, i afecta almenys a 800 milions de persones, també com el de l’altre mar. Encara s’ha de ratificar als parlaments nacionals, i la del Congrés dels Estats Units promet ser una ratificació discutida. Es diu que la Xina és la perdedora d’aquest joc. Les valoracions d’economistes americans com Stitglitz i Krugman han estat força diferents, cap d’entusiasta però. El primer fa incidència en la capacitat d’influència dels lobbys enfront la gent del […]

Portem més de dues generacions construint el projecte europeu. S’ha avançat molt, sempre a batzegades, però darrerament tenim força motius per pensar que anem enrere, gairebé arribem a tenir la sensació que fa aigües. Aquesta vegada, amb la crisi de les pasteres i els refugiats, la descoordinació i la incapacitat de posar-nos d’acord potencien una imatge de desunió total. Barreres a les fronteres, fins i tot dient que se n’aixecaran entre estats membres, suspensió de la lliure circulació a l’àrea Schengen, i coaccions de tota mena entre estats per forçar quotes de repartiment del problema, no ajuden gaire a pensar […]

El passat mes d’agost Xina va ser als telenotícies i pàgines econòmiques i sembla que no com a serp d’estiu. No és que estigui col·lapsant ni molt menys, però sembla que ens hem tret la bena dels ulls. Hi ha hagut durant tot aquest temps un cert pensament màgic que venia a dir que les autoritats xineses sí que saben dirigir l’economia. De fet, la creença ferma ens ve del temps de Deng Xiao Ping, el creador de la Xina moderna. Política que consisteix en anar creant zones d’experimentació i creixement (i encara els queda terreny i àrees de creixement per experimentar […]

Catalunya ha estat sempre un país petit, de governs amb poc poder. Fins i tot els nostres reis més enaltits havien de negociar amb els nobles per tal que els deixessin soldats, a canvi de repartir-se els guanys de les guerres. De fet, fins i tot el títol reial l’adquirien per l’aliança amb altres territoris que el duien implícit, Catalunya no era corona. Som un poble de barreja i mestissatge, punt de pas estratègic del que fins ara n’hem tret poc partit. Tampoc tenim matèries primeres abundants ni una genuïna història colonial que ens nodrís fàcilment de riqueses. Ni tan […]

Fa dies que sentim a parlar d’allaus d’immigrants que, o bé es juguen la vida per travessar el Mediterrani, o bé s’arrisquen a Calais per enfilar-se com sigui als trens de l’Eurotunel. Però l’única preocupació dels nostres governs sembla ser qui ha de fer-se càrrec dels que sobreviuen, com ens ho repartim entre els socis comunitaris. I també com fem les tanques més altes i infranquejables allà on n’hi podem posar. Tots sabem que el millor remei seria ajudar a crear riquesa on ara la misèria empeny a la recerca d’alguna oportunitat, no amb almoines sinó amb inversions. O bé […]

Sentia fa dies en un programa de ràdio a una periodista que recomanava lectures per vacances. I també esmentava algun d’aquells llibres que, segons el seu criteri, de cap de les maneres hem de destinar a aquest període estiuenc. Un d’ells el desaconsellava totalment, tant abans com durant les vacances, no per la qualitat del llibre sinó per l’ocasió: el moment no li semblava escaient donat que podia provocar una inoportuna sensació d’angoixa i estrès al lector en aquests dies d’oci. Resulta que dóna consells per superar situacions límit com pot ser l’atac d’un caiman, el fet de trobar-se un […]

Fa anys que parlem amb vergonya i indignació de la C55, sobretot per l’alta sinistralitat que suporta a remolc de l’abundant trànsit de vehicles que hi circula. Però en bona part també pel que representa de discriminació per a la nostra comarca, que no deu ser mereixedora d’una solució definitiva per a aquesta problemàtica. Ens recorden que en pocs anys s’han fet moltes inversions en infraestructures viàries que també beneficien el Bages. I és cert, no ho podem negar, però que quedi clar que no ens les han fet per a nosaltres, com a vegades ens volen fer creure. I […]