mtNrf7oxS4uSxTzMBWfQ_DSC_0043Aquest mes d’octubre s’ha signat el germà bessó del nostre TTIP, el TTP, Transpacífic enlloc de Transatlàntic. Cobreix el 40% del comerç global, com el de l’altre oceà, i afecta almenys a 800 milions de persones, també com el de l’altre mar. Encara s’ha de ratificar als parlaments nacionals, i la del Congrés dels Estats Units promet ser una ratificació discutida. Es diu que la Xina és la perdedora d’aquest joc. Les valoracions d’economistes americans com Stitglitz i Krugman han estat força diferents, cap d’entusiasta però. El primer fa incidència en la capacitat d’influència dels lobbys enfront la gent del carrer, mentre que el segon ve a dir que s’ho esperava pitjor i que s’han introduït elements de correcció a determinats grups d’influència (empreses de tabac, per exemple).

Els temes del comerç internacional àmpliament entès estan a l’ordre del dia. Cada cop es signen més tractats bilaterals entre països (a l’Organització Mundial del Comerç li xiulen les orelles). I sentències com les del Tribunal Europeu sobre la protecció de dades que defineixen què és i on està un servidor segur, en un món d’economia de serveis digitals, és una sentència sobre el comerç de dades.

Això dels Tractats de Lliure Comerç no va de lliure comerç en absolut, en paraules d’un jurista que no és de la meva corda (crec que cap jurista és de la meva corda). Això va de dret internacional econòmic, és a dir, d’escriure una constitució econòmica global. En una constitució normal, per exemple la catalana, es parlaria de drets i deures de les persones, d’òrgans de govern, de qui decideix què, de qui mana i qui ha d’obeir, etc. Si ens posem marxistes del pal Marta Harnecker parlaríem de que el darrer determinant de tot plegat és el que s’anomena “mode de producció”. Doncs exactament els tractats comercials anomenats anteriorment van d’això. En certa manera es constitucionalitza la desregulació com a principi. Això és tan important com la creació del mercat únic europeu. Perquè de la mateixa manera que la legislació europea té preeminència sobre l’estatal, la del futur tractat tindria preeminència sobre l’europea. I una vegada signat no té marxa enrere. Les lleis estan escrites però és molt més important qui les interpreta i com les interpreta. I tots aquests tipus de tractats no els redacten els parlaments escollits ni els interpreten els tribunals ordinaris, sinó que els acaben escrivint grups d’influència cadascun en la seva matèria (597 reunions confidencials de la Comissió Europea registrades, el 90% de les quals amb grups d’influència)  i els acaben interpretant tribunals especials (oi que sona malament això de tribunals especials?),  que amb més o menys suavitat es dibuixen en aquests tractats.

No es tracta de definir regulacions tècniques pures, es tracta de definir una harmonització de regulacions (el que s’ha fet a Europa aquests darrers trenta anys), el nivell de protecció i/o sobreprotecció dels inversors (sobreprotecció és traspassar el risc a un altre, en tenim experiència prop de Vinaròs), i una cosa tan casolana com són les denominacions d’origen que afecta a tota la indústria alimentària.

No hi ha hagut un debat públic a l’estat espanyol ni a Catalunya. La setmana passada va haver-hi a Berlin una manifestació amb 250.000 persones contra el TTIP, vol dir que és un tema de discussió. Fa poc he assistit a un no debat a una universitat pública del Vallès en el que entre els assistents -unes trenta persones composades per alumnes d’un màster d’Integració Europea, més uns quants professors-, s’hi varen afegir una trentena de manifestants i, com a convidat estrella, l’equivalent a un Agregat Comercial de l’Ambaixada Americana. Tot previsible i fins i tot tòpic. No he trobat un dia després cap menció als mitjans de comunicació, potser en algun racó amagat de la xarxa on no he arribat…

És del tot necessari un eixamplament del debat, molt més enllà dels 60 oients i manifestants tots confosos, perquè ens hi va la futura constitució econòmica dels països europeus. I també molt més enllà de les declaracions del tot previsibles i fins i tot tòpiques de Cecilia Malström, Comissària de Comerç Europea, que parla d’un “comerç més transparent i efectiu que no només protegirà els nostres interessos sinó també els nostres valors”. Ole tu.

Jaume Ferrer. Responsable d’Internacionalització de la Cambra de Comerç de Manresa