Resignació passiva o resposta activa

Diuen que som el país del seny i la rauxa. Presumim que el seny és un valor propi de la nostra cultura, una virtut, tot i que com afirma la dita, “qui presum, fa fum”. És a dir, que no sempre som tan assenyats com ens agrada pensar. Val a dir que a vegades l’excés de seny ens pot fer ultrapassar el nivell raonable de ponderació o prudència, esdevenint excessivament conservadors, poc innovadors, limitant-nos a l’hora de trobar alternatives per solucionar els problemes que ens toca resoldre. Davant d’un gran problema com és el de redreçar uns comptes municipals massa […]


Al rovell de l’ou

A la majoria de ciutats que ens semblen atractives sol passar que la part més concorreguda per passejar-hi coincideix amb el seu centre històric. Sovint és una zona amb poc o nul trànsit motoritzat, on hi ha la màxima activitat comercial i social, amb terrasses i locals per fer-hi parades o passar-hi llargues estones. Generalment és una zona neta i endreçada, ben il·luminada, amb establiments de tota mena, i sobretot concurrència de gent, encara que tingui alguns racons més solitaris. En alguns casos s’hi poden trobar edificis emblemàtics. Als manresans ens agradaria que el nostre centre històric fos així. Però […]


Un Parc que vol ser Tecnològic

En diem Emprenedors en lloc d’Empresaris. En diem Parcs d’Activitat Econòmica en lloc de dir-ne Polígons Industrials. De què tenim por per haver de fer servir aquests eufemismes? De reconèixer que la riquesa que possibilita l’estat del benestar ve de les empreses (empresaris, empleats i altres col·laboradors) que generen activitat i llocs de treball? Els impostos que el fan possible els paguem essencialment els assalariats, les empreses i tots nosaltres quan consumim, i en molt baixa proporció els grans patrimonis (que se les saben totes) i altres impostos i taxes d’incidència molt menor. Tot això m’ha vingut al cap en […]


La planificació urbanística demana responsabilitat

En moments de canvi econòmic o social, una de les eines per conduir el desenvolupament a llarg termini d’un territori o un municipi és el seu Pla d’Urbanisme. No és una finalitat en si mateix, però és un instrument d’importància cabdal per posar-se d’acord i definir què es pot fer i com. En definitiva, planteja el model futur del territori. Hi ha decisions de gran abast que no es poden anar canviant cada dos per tres, condicionen transformacions i inversions que no s’executen en quatre dies, i per això no pot ser una planificació de curt abast, ha d’anar molt […]


L’habitatge, una necessitat sensible

L’habitatge és considerat un dret fonamental a la majoria de legislacions nacionals, i fins i tot s’esmenta a la Declaració Universal dels Drets Humans. Lògic, en ser una necessitat bàsica. Per això genera controvèrsia quan hi ha problemes per accedir-hi o per mantenir-lo. I malgrat això, és un bé que periòdicament pateix bombolles, perquè està sotmès al lliure mercat tot i que el sòl no és un bé il·limitat. Aquest fet ha originat freqüents polèmiques entre economistes. Tot i ser un motor rellevant de l’economia d’un país, és un element sovint mal regulat a nivell legal i del que se […]


La desconnexió manresana

Després de la presentació en públic del manifest signat per 50 entitats manresanes, reclamant una reducció de l’Impost sobre els Béns Immobles (IBI) que es paga a la ciutat, i també la revisió dels valors cadastrals dels immobles mitjançant una nova ponència, el que més m’ha sorprès de tot plegat és l’estranyesa de la majoria dels grups amb representació al Consistori. En lloc de plantejar-se d’on surt aquest inesperat clam unànime d’entitats tant diverses, es pregunten com s’entén que vagin plegats col·lectius tan dispars i per què demanen un impossible. La reflexió hauria de ser una altra: com és que […]


Que el 2022 no sigui un foc d’encenalls

Quan fa més de 4 anys vaig suggerir al Superior de la Cova la constitució d’una fundació per ajudar a finançar les obres d’adequació de la Casa d’Espiritualitat, vàrem convenir que també hauria de servir per promoure la seva activitat, i per apropar Manresa i la Cova, que fins aquell moment havien viscut d’esquena l’una de l’altra. En una de les primeres reunions del patronat es va valorar que els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a Manresa era una efemèride rellevant pel reforç i difusió internacional de la Cova i la seva tasca espiritual, però també una oportunitat […]


Cambra de Comerç de Manresa © Tots els drets reservats | Avís Legal