grup

Després de la presentació en públic del manifest signat per 50 entitats manresanes, reclamant una reducció de l’Impost sobre els Béns Immobles (IBI) que es paga a la ciutat, i també la revisió dels valors cadastrals dels immobles mitjançant una nova ponència, el que més m’ha sorprès de tot plegat és l’estranyesa de la majoria dels grups amb representació al Consistori. En lloc de plantejar-se d’on surt aquest inesperat clam unànime d’entitats tant diverses, es pregunten com s’entén que vagin plegats col·lectius tan dispars i per què demanen un impossible.

La reflexió hauria de ser una altra: com és que els regidors no s’han adonat a temps que els electors tenen una visió de la realitat tant diferent a la seva, i els reclamen modificar una situació que ells donaven per consolidada.

De per què l’IBI és un impost injust i cal rebaixar-lo, les 50 entitats n’han donat i en donaran forces explicacions. I per què no es pot esperar a fer una nova ponència cadastral, també. No és aquest el motiu de l’article, sinó preguntar-nos si tot plegat confirma una gran desconnexió entre electes i electors.

Jo diria que en bona part sí, i això no és bo per a la ciutat. I malauradament aquest no és un fet aïllat. Penso per exemple en la poca pinya demostrada fins ara en el projecte del 2022, que ens pot passar de llarg. No s’està vivint amb la intensitat que es mereix sinó més aviat amb fredor i ignorància. Això sí, permet fer allò tan manresà de criticar als que sí que hi fan aportacions. I està clar que no ha aixecat passions entre els convocats a la consulta pel Conservatori, sols entre els usuaris de l’equipament.

Aquesta desconnexió entre administradors i administrats s’observa també a nivell de país i continent, però a nivell local hauria de ser més fàcil resoldre-la. Si més no perquè la proximitat afavoreix el contacte, i per tant l’apropament i el compartir idees. No n’hi ha prou en difondre projectes, problemes i horitzons per premsa ni en reunions informatives en petit comitè. Ni fer intents de participació sense haver motivat al ciutadà o haver-lo convençut que se’l tindrà en compte. I no és sols feina de l’equip de govern, també de l’oposició. Els regidors no poden oblidar al ciutadà després de les eleccions i fins uns mesos abans de les properes. Han d’intentar pactar i difondre plegats els grans projectes de ciutat, cosa que no s’ estila gaire.

Crec que uns i altres ens haurien de cridar o venir a veure sovint. I consti que com a Cambra si més no tenim contacte freqüent amb part de l’equip de govern, però no n’hi ha prou. De tant en tant calen reunions obertes en taula rodona, no en format auditori, per palpar el pols al ciutadà, no sols per informar-lo. La ciutat té problemes greus que cal explicar, incloent el camí previst per superar-los i els entrebancs que poden sorgir. Però també té reptes i oportunitats que seran un èxit en la mesura que aconseguim que el ciutadà se’ls faci seus.

Tornant a L’IBI, farem reunions amb govern i oposició,  si volen, i si arribem a compartir que és un impost injust, compartirem també el repte de resoldre com fer més amb menys. Tot i que és la seva responsabilitat, però no els volem deixar sols, ens mantindrem connectats.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa