dav

Diuen que som el país del seny i la rauxa. Presumim que el seny és un valor propi de la nostra cultura, una virtut, tot i que com afirma la dita, “qui presum, fa fum”. És a dir, que no sempre som tan assenyats com ens agrada pensar. Val a dir que a vegades l’excés de seny ens pot fer ultrapassar el nivell raonable de ponderació o prudència, esdevenint excessivament conservadors, poc innovadors, limitant-nos a l’hora de trobar alternatives per solucionar els problemes que ens toca resoldre.

Davant d’un gran problema com és el de redreçar uns comptes municipals massa endeutats, amb un dèficit galopant, i en un moment de recessió econòmica, òbviament cal començar per fer una bona diagnosi de la situació, punts forts i febles, i marcar un camí que porti cap al redreçament. I s’ha de seguir amb seny i coratge, atents als entrebancs que apareguin a l’entorn. Aquesta és la labor que s’espera d’un bon gestor. El plus que hi pot aportar un líder que proposa aprofitar la situació per fer un salt endavant, és que no es resigna a tornar al punt de partida sinó que treballa activament per un horitzó millor.

Certament a Manresa s’està vivint una situació d’aquestes, ha calgut aplicar un pla d’endreça de comptes i s’ha actuat en diversos fronts. Parlant en termes comptables, s’han hagut d’aprimar les despeses, sobretot les d’inversió, i a la banda dels ingressos bàsicament s’ha actuat sobre alguns tributs per compensar la caiguda d’altres. I en això destaca l’IBI, l’impost de béns immobles, que en pocs anys ha tingut un increment notable. Prou que ho saben els habitants i les empreses locals, que la puja els ha enganxat en un moment d’evident feblesa.

Tothom entén que un moment o altre s’ha de passar per un tràngol com aquest, si s’expliquen amb claredat el camí i el calendari marcats, sempre i quan hi hagi el compromís de revertir la situació. Per això aquests darrers anys una cinquantena d’entitats de la societat civil manresana han començat a reclamar aclarir aquest horitzó. Però no ens n’hem sortit. Hem aconseguit amorosir els increments recaptatoris, però no hi ha explicacions més enllà de l’exercici següent. Sempre la gran coartada: si rebaixem ingressos caldrà retallar prestacions socials.

Per això les entitats hem volgut anar més enllà i reclamar més imaginació i amplitud de mires, creure en una gran Manresa, engrescadora i atractiva, que ens aporti més habitants i activitat econòmica. D’idees n’hi ha moltes, i una proposta transversal és treballar-les conjuntament amb els municipis més propers, que creiem que el repte també els interessa i podem fer un projecte conjunt més potent. Que a la vegada ens permetria aprofundir en la coordinació de serveis, per fer-los més eficients i menys costosos per a tots. Aquesta és la proposta. Quan això s’ha simplificat amb titulars sobre una àrea metropolitana o la fusió administrativa amb Sant Joan i Sant Fruitós, han sortit algunes urticàries. Hauríem de superar-les i parlar-ne a fons.

Resignar-se a un únic objectiu estratègic de tornar a tenir uns comptes sanejats, amb l’excusa del seny que ha de tenir el gestor, i menystenir en un atac de rauxa, sense entrar en una reflexió més profunda, algunes idees assenyades que posen sobre la taula un grup d’institucions de la teva ciutat per anar més enllà, és certament sorprenent. No siguem tan resignats, posem-hi un seny actiu i avaluem conjuntament com enriquim l’estratègia municipal per trobar el camí d’assolir una Manresa il·lusionant.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa