excel

Clayton M Christensen és un professor de la Harvard Business School que diagnostica d’una forma raonable el perquè a USA es dóna un fenomen de recuperació sense creació de llocs de treball, sense recuperació del nivell d’ocupació. El que passa allà també pot explicar el que succeeix aquí.

Aquest senyor ens explica que hi ha tres tipus d’innovació, i no totes les famílies d’innovació tenen les mateixes conseqüències i implicacions. La primera és la que s’anomena innovació empoderadora (vaja, un “palabro” que no entén ni el corrector). Aquesta seria la millor en termes de creació de valor i de llocs de treball. Podem posar exemples com l’automòbil a principis del segle passat, que era un cosa per a molt rics i que gràcies a la cadena de producció del Sr. Ford va esdevenir la gran indústria del segle XX que va transformar la societat a través de l’utilitari. Un altre n’és l’ordinador, que passa dels grans ordinadors centrals que valen milions al PC de sobretaula, i arriba fins a l’smartphone. També han creat una indústria i han canviat la societat. Aquest tipus d’innovació és arriscada, no se sap si rendirà i si ho fa serà a molt llarg termini financerament parlant.

El segon tipus d’innovació és l’anomenada innovació sostenidora, que converteix bons productes en productes millors. És el cas d’un Toyota Prius fet en una cadena de muntatge Toyota, que és un molt bon cotxe però que si te’l compres no te’n compres un altre… Aquest tipus d’innovació crea pocs llocs de treball en comparació amb la primera i comença a alliberar capital circulant. El tercer tipus d’innovació és el de Wal Mart, Mercadona, Zara o IKEA en termes més casolans i reconeguts. És a dir cap al “low cost”, tot a meitat de preu que abans. No crea ocupació neta sinó que en destrueix i allibera capital. M’atreviria a dir que el que ens ve a sobre amb la hiperautomatització, la ultraeficiència i la superdigitalització tant dels processos productius com administratius forma part d’aquest tercer tipus d’innovació.

Abans aquest capital alliberat s’invertia en part en noves aventures d’innovació disruptiva i empoderadora. Però ara, presos de la lògica financera de l’excel, aquest capital es recicla en el món financer per convertir-lo en més capital. I per què? Bé, l’excel·lent eina excel ens permet fàcilment per a qui la domina una mica calcular les Taxes Internes de Rendiment d’un Negoci, a la vegada que permet fer proves i donar alternatives sobre el que podria passar si canvia algun dels múltiples factors implicats. Abans (anys 60 i principis dels setanta) calcular tot això era una tasca feixuga i altament qualificada. I la fórmula en si d’aquest càlcul no és altra cosa que els beneficis esperats envers la velocitat amb què aquests es produeixen. I ja se sap que el capital, la lògica financera que ho infiltra tot al nostre voltant, prima la velocitat. Si pot ser trimestral que no sigui anual, més d’un any és llarg termini, i més enllà no hi ha futur. I calcular tot això i oferir alternatives als inversors és fàcil si domines l’eina.

El nostre món s’ha quedat orfe de les innovacions del primer tipus. La lògica de la velocitat de la que l’excel és una eina excel·lent és també curta de vista, no pots mirar el paisatge si corres molt. Estic segur que hi hauria molt bones oportunitats d’empoderament amb les energies renovables, amb grans quantitats d’inversió i creació d’ocupació, però s’opta per ignorar els costos del canvi climàtic. L’any 2050? Massa lluny, ciència-ficció, no es veuria tota la sèrie d’anys en la mateixa pantalla… Calculable però sense visibilitat.

I ha estat aquest primer tipus d’innovació el que ha permès un Occident de classes mitjanes amb un model de democràcia liberal, el que ha substentat el món que coneixem i desitgem de vida no precària i raonablement decent. Però la lògica de la velocitat financera ens deixa orfes d’una cosa que ens faria falta. La culpa no va ser del txa-txa-txa, va ser de l’excel.

Jaume Ferrer. Tècnic en Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Manresa