L’atur és un dels problemes més greus que té avui el nostre país. Malgrat això, les decisions preses fins ara no han servit per donar la volta al problema. Evidentment el reduiríem si aconseguíssim reactivar la roda econòmica. Aquest és el principal repte, però hi ha poc consens en com. Coincidim en què cal generar confiança, però a partir d’aquí sentim opinions divergents. I a sobre les diferents administracions fan més per estalviar despesa (necessari) que per estimular l’activitat.

Mentrestant, quan una persona entra a engruixir les llistes de l’atur, rep una prestació econòmica en funció del que ha estat cotitzant fins al moment. I que per molts anys la puguem mantenir. Però a partir d’aquí el suport que es dóna a l’aturat és molt poc eficient. Sovint se sol començar pel camí fàcil, oferint-li formació de com fer un bon currículum i buscar feina. Està bé, però quina eficàcia té això quan sovint el problema és que no hi ha demanda d’empleats o que l’afectat té una formació amb poca sortida?

També s’ofereix formació ocupacional a qui voluntàriament l’accepti, en els temes més diversos. I de passada, mentre dura la formació, l’afectat desapareix temporalment de les estadístiques de l’atur. L’oferta finançada amb diner públic la decideix l’Administració, no sé amb quins criteris. Sincerament, no entenc per què paga tants cursos en especialitats sense demanda  empresarial, i en canvi tant pocs en aquells oficis que tenen sortida. Per què no lliga això? Per què no orienten bé l’aturat? Per què no escolten i deixen gestionar-ho a les entitats que estem dins el món empresarial?

La gran paradoxa de tot plegat és que avui hi ha empreses que ofereixen llocs de treball i no troben candidats amb la formació i experiència adients. No és una fantasia, passa cada dia. Ho podeu veure analitzant els portals digitals o seguint els anuncis en premsa que es repeteixen setmana rere setmana. Al final, cobrir llocs de treball amb persones no idònies va contra qualsevol millora de competitivitat del país.

Per fer el tomb a les estadístiques, el primer pas és deixar de veure la prestació d’atur sols com un dret adquirit, i plantejar-la com una inversió pública lligada i condicionada a la formació de l’aturat, per millorar-ne la qualificació o reorientar-lo cap a un sector amb més futur. I el segon és fer un veritable esforç per aconseguir que molts aturats es llencin a crear la seva pròpia empresa.

Per reeixir en crear-la cal un mínim de formació o habilitat per oferir un producte o servei vendible. Però també un bon pla de negoci, superar els tràmits legals necessaris, reunir un mínim capital d’arrancada i estar disposat a posar-hi molt esforç i il·lusió. En lloc de malbaratar tants recursos públics en iniciatives de dubtosa eficàcia, destinem-los a impulsar la creació de moltes noves empreses, avalem projectes creïbles i acompanyem als que fan el pas, per augmentar-ne les possibilitats d’èxit. Altrament tindrem l’atur desmesurat per molts anys. I encarreguem-ho a les entitats on es troben i col·laboren els qui van engegar una empresa molt temps enrere.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa