euros-2

Crec que és de justícia fer  un reconeixement al Conseller de Finances que, podent-se dedicar a tasques més agraïdes, està lluitant per posar a to les malmeses finances de Catalunya, malgrat un bombardeig de retrets demagògics i poc rigorosos.

Ara li toca fer pressupostos, en una situació en què no es té un veritable control dels ingressos, bona part de la despesa va lligada a serveis essencials i la capacitat d’endeutament és molt limitada. O sigui, una tasca realment complicada. I sense palpar una tendència clara a la recuperació, tot i que el turisme i les exportacions industrials van bé, però no són suficients per tirar endavant el país. Si es volen quadrar els comptes, caldrà doncs estimular l’activitat econòmica, perquè sense recuperació serà impossible. Aquests estímuls haurien de ser la clau dels nous pressupostos, i així poder garantir els serveis bàsics.

Les despeses no donen gaire marge. S’hi acumulen errors del passat en forma d’interessos i venciments de compromisos, que difícilment són compensables amb retallades de despesa corrent. Tot i que no podem renunciar a fer més eficients els serveis a les persones (educació, salut, seguretat i justícia), també cal revisar a fons l’eficiència de la funció pública.

Per tant cal treballar a la banda dels ingressos. I per això hi ha dues vies d’increment, sovint contradictòries: la pressió fiscal i l’estímul a l’activitat. És clau incrementar la recaptació a base de perseguir el frau, però sobretot fer créixer l’activitat. Si cal, rebaixant tributs, tot i que els essencials (IVA, Societats i Seguretat Social, més una bona part del IRPF) són competència estatal. La política fiscal de Madrid és errònia (increment de l’IVA sense abaixar les cotitzacions socials, retirada d’estímuls favorables a la PIME, i no resolució dels artificis legals que permeten a la gran empresa tributar a un tipus ridícul). La de la Generalitat no pot caure en l’error de carregar impostos sobre les classes mitjanes (patrimoni, successions i IRPF) que no té manera d’eludir-los, perquè és qui pot reactivar el consum intern, factor que ens manca per enfilar definitivament la recuperació, i en conseqüència el volum de la recaptació. Sense renunciar a plantejar determinades taxes sobre serveis, modelades en funció de la renda.

Mentre al país no hi hagi canvis més profunds, caldrà completar els ingressos aconseguint millores en el finançament autonòmic i reclamant unitàriament els compromisos del Govern Central no satisfets. Acompanyant-ho amb un conjunt de mesures facilitadores de l’activitat. No sols amb la simplificació legal i l’eliminació de traves administratives, sinó apostant per la inversió en projectes pràctics de formació i innovació, reequilibrant càrregues tributàries municipals en favor de les activitats, forçant l’oligopoli bancari a fer fluir el crèdit, fomentant la cooperació empresarial, donant suport a la internacionalització i fins i tot aliniant accions exteriors del mateix Govern amb les estratègies dels principals sectors, etc.

El 2013 costarà superar-lo però ja no dóna temps a fer política econòmica en majúscules. Per això centrem els esforços en discutir i consensuar uns pressupostos per al 2014 que impulsin la recuperació. Ens hi juguem molt.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa