Els legisladors haurien de tenir sempre present que les lleis han de servir sobretot per garantir els drets fonamentals i la convivència de les persones, i en segon lloc per concretar les polítiques que han de facilitar el progrés econòmic i social, no frenar-lo. La resta de l’ordenament jurídic, que és molt important, caldria supeditar-lo a aquestes premisses.

També és bàsic que les lleis siguin fruit d’un consens ampli, que els permetrà tenir un recorregut llarg en el temps per poder donar els fruits esperats. No sol ser bo canviar-les cada dos per tres, en funció de les alternances als parlaments. Però per altra banda no han de ser un dogma inamovible, el món i l’entorn canvien, i és imprudent no mirar de posar-se al dia, sucumbint a la temptació de la resistència als canvis. Al món empresarial ho sabem prou bé.

Ens haurien de fer reflexionar casos com els de UBER o AIRBNB. Està bé que les administracions vetllin perquè totes les empreses acompleixin els mateixos reglaments i estiguin sotmeses a càrregues fiscals equivalents, i que no facin pràctiques abusives quan tinguin una posició dominant. Els sectors del taxi o de l’allotjament temporal no han d’esperar que la normativa els faci fora la competència. Han de treballar per analitzar els nous hàbits i exigències dels consumidors i adaptar-s’hi, s’hauran d’espavilar per tenir portals de reserva i pagament fàcils i manejables, i posar en valor els punts que els diferencien. Les lleis no poden frenar el progrés, malgrat no sempre ens agradi.

El mateix podríem dir de la demanda de protecció legal del petit comerç enfront de les grans superfícies. I ja no diguem davant una gran distribuïdora comercial online tipus AMAZON. La normativa ha d’evitar situacions d’abús de domini, però la competència no la pot pas frenar. Els petits han de treballar units per personalitzar el producte o el servei i promocionar-se, oferint alternatives de compra a distància. No poden esperar que les noves tendències de compra es frenin per llei, cal defensar les tradicionals treballant units per seduir el client.

En canvi hauríem de ser molt més exigents demanant una protecció legal per al consumidor davant, per exemple, del lobby energètic i l’incomprensible cobertura i avantatges que els dóna la normativa. Els canvis necessaris no tenen per què ser un fre al progrés i als beneficis socials, haurien de pensar-se per equilibrar les coses entre les parts.

En l’àmbit de la política, quan hi ha situacions complexes com la de Catalunya, en què si no som prou hàbils provocarem desil·lusió a bona part de la ciutadania i una crispació difícil de reconduir, cal treballar i fer propostes per totes les parts i negociar fins a l’extenuació, sense posar-se les lleis actuals com a fre inamovible. Que no és el que han fet fins ara els nostres representants. A sobre, han judicialitzat el problema, duent-lo a un terreny que ja no és el de la política, i per tant bloquejant en bona part les possibilitats de trobar algun punt d’acord. Just després d’unes eleccions, un cop mesurades les forces de cada opció, és un bon moment per posar-se a treballar d’una forma serena però decidida, fent política de veritat, no tancant-se en fronts enrocats. Permetent que la societat mentrestant tiri endavant l’economia sense pertorbacions. Parlin, negociïn, debatin amb mentalitat oberta per trobar un camí de consens. Qui no estigui per la labor, aquí o allà, no es mereix la confiança que li haurem donat.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa