industriaQue som un país industrial i volem seguir sent-ho, ja fa un temps que sembla assumit. Sortosament. No fa tants anys el propi Govern sentenciava que la manufactura era cosa del passat, però la realitat és la que és, i hores d’ara la indústria (manufactura inclosa) ha recuperat pes i aporta bona part del valor afegit a la nostra economia. A això s’hi suma que una part significativa de l’activitat del sector serveis també prové de la demanda del sector industrial. Ambdós contribueixen decisivament a compensar la balança comercial exterior, amb les exportacions i el turisme.

També identifiquem sovint que els reptes de la indústria pengen de la millora de les infraestructures, la reducció dels costos de l’energia i d’una millora en el nivell de formació i major disponibilitat del personal qualificat que necessita. Tots ho tenim clar, però ja sabem que no és fàcil, els terminis no són immediats, i no sempre s’actua de forma prou decidida. I en aspectes més ràpids de resoldre, com la simplificació administrativa o la facilitat d’accés al crèdit, som desesperadorament parsimoniosos.

Hi ha altres aspectes significatius del nostre teixit industrial que no solem posar de relleu, com ara la seva notable varietat de sectors, i la remarcable presència de multinacionals. Pel que fa a aquestes darreres, la història ve de lluny i segurament a l’inici buscaven aquí costos baixos, però mica en mica han anat trobant que el seu mercat local també creixia, personal, centres universitaris i de recerca interessants, i un teixit de petita empresa que ha evolucionat per esdevenir un proveïdor estratègic. Aquesta PIME que ha après a treballar amb les multinacionals implantades, finalment s’ha vist prou preparada per ampliar el seu abast geogràfic buscant clients semblants arreu, i ha contribuït decisivament a la internacionalització de la nostra economia productiva.

La dispersió de la nostra indústria en tants sectors d’activitat diferents realment no és gaire comú, la majoria de regions industrials tenen uns pocs sectors de referència i es concentren en fer polítiques que els ajuden a desenvolupar-se. Certament nosaltres tenim sectors com l’automoció, el químic o l’agroindustrial que sobresurten, però en el conjunt no tenen un pes extraordinari per si sols. Per això és molt positiu que aquesta darrera legislatura ens haguem dedicat a identificar els àmbits industrials on concentrar els esforços i les estratègies per desenvolupar-los, seguint indicacions europees. A nivell català n’han sortit set, són molts però abastables. S’ha treballat per definir les estratègies adients per cada un d’ells i s’han assenyalat unes quantes empreses tractores per liderar-ho tot plegat. Ara tot just comencen a posar-se en marxa les primeres accions.

Malgrat que a la llarga els diferents àmbits haurien de rutllar per si sols, encara estem en un moment en què cal una decidida empenta pública per agafar velocitat de creuer, l’embranzida inicial és imprescindible, més en aquest país on ens costa cooperar i on en tants sectors els líders són empreses foranes. Per això és important tenir continuïtat, no podem recomençar de nou. I a nivell local, al Bages hem de culminar la reflexió sobre a quins d’aquests sectors concentrem els projectes, no podem perdre el tren.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa