Fa uns quants anys sols es parlava del Corredor del Mediterrani en cercles reduïts. Conscients que ens hi anava el futur econòmic de bona part de l’Arc Mediterrani, les Cambres de Comerç implicades vàrem acordar que calia advertir-ho a la resta del món empresarial, acadèmic i polític, i assolir influència als centres de decisió en un tema tan cabdal. Així va néixer FERRMED, que ha fet una labor tècnica i de difusió impagables, esdevenint la punta de llança a nivell d’institucions europees que va posant seny a les decisions sobre el tema. I que també ha hagut d’adoptar el paper de fiscalitzador dels incompliments dels diferents estats que, pel que es veu, no s’acaben de creure això de la unió econòmica europea.

A Catalunya ara es té clar, però la nostra veu no és suficient. Serà decisiu coordinar les estratègies amb les diferents regions i comunitats implicades. No hi ha altra manera, cal actuar passant per sobre de fronteres difuminades, diferències polítiques i culturals, ens hi va el futur.

Això que ens sembla tan lògic i natural, a nivell local sembla que no es vegi tan clar. Al Bages estem molt escamats per algunes de les insuficiències en infraestructures, tant per la mancança com per la ineficiència d’algunes d’elles. I anem parlant-ne, piulant, publicant, i fent reunions amb les administracions superiors, que fan moltes promeses i poques realitzacions. Fins i tot els fòrums de debat o de pressió a vegades s’han usat per lluites de poder o de desgast dins la comarca. I així ens ha anat.

Sembla que no ens adonem que compartim necessitats amb comarques veïnes. Per exemple, l’enllaç ferroviari de Súria i Sallent amb Castellbisbal, amb ample europeu per incorporar-se al Corredor de  Mediterrani, tant ens interessa a nosaltres com a la indústria exportadora del Baix Llobregat nord. Un altre exemple és el servei de viatgers via ADIF, on tant nosaltres com Sabadell i Terrassa tenim necessitat d’escurçar els temps cap a Barcelona. En ambdós casos, per què no unim esforços amb les comarques veïnes involucrades? No ens adonem que ells fins i tot tenen més massa crítica que nosaltres, i que la suma ens afavoreix a tots?

Des de la Cambra de Manresa hem començat a treballar amb les homònimes de Sabadell i Terrassa per fer-los còmplices d’una idea que va sorgir en una jornada del Consorci Viari: unir les tres capitals amb Barcelona mitjançant un tren Regional que no pari enlloc més, i amb prioritat sobre Rodalies. Decidir sobre aquesta proposta és en mans de la Generalitat, no cal anar a Madrid. Si ens ho creiem les dues comarques i ens ho neguen, hauran de donar moltes explicacions.

Per això les Cambres, i qui s’hi vulgui afegir, intentarem fer evident que la millor manera de fer-nos sentir i que ens prenguin seriosament és aquesta complicitat supracomarcal, aglutinant interessos confluents i complementaris que tinguin sentit per a diferents territoris propers. Amb la clara voluntat que finalment siguin els càrrecs electes locals d’aquestes comarques els que acabin prenent-ne el lideratge. Esperem que estiguin a l’alçada dels reptes, i siguin capaços de treballar plegats per sobre de colors polítics envers aquests objectius comuns, en benefici dels seus ciutadans i l’activitat econòmica dels territoris que representen.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa