globus_caixamanresa

Foto: guiamanresa.com

Aquestes darreres setmanes s’ha reobert un debat que cremava en somort, evidenciant que el tema Caixa de Manresa dóna molt de si. Tot i que, malgrat la metàfora, ha anat bé que s’hagués refredat per poder-ne parlar més serenament.

S’ha fet palès que la seva integració en un grup més gran ha deixat una sensació de frustració i malestar que reclama explicacions clares dels motius que varen portar a prendre tal decisió. Aquesta transparència serà molt oportuna si tots plegats hi posem una bona dosi d’objectivitat en analitzar-la i admetem que en les decisions sempre hi ha incerteses i riscos, no hi ha receptes de manual ni sempre les més factibles són les que ens agradarien.

Hem recordat que encara hi ha l’obra social en marxa, tot i que força ignorada, i convindria posar en valor el que avui aporta al territori. I a més, s’ha llançat la idea d’una nova entitat financera d’origen local que n’ompli el buit. Certament se l’enyora sobretot ara que el crèdit no flueix tant com convindria i els principals afectats en són petites empreses i particulars. I es troba a faltar l’impuls d’iniciatives al territori d’una entitat que hi tingui la seu social.

Per tant és lloable plantejar aquesta possibilitat, i de ser factible caldria intentar-ho. Òbviament posar avui en marxa una nova entitat financera és una tasca complicada i plena d’obstacles, donat que els requisits legals i normatius s’han endurit notablement els darrers temps. Amb l’afegit que el capital exigit fa que no pugui néixer amb una sabata i una espardenya, i la despesa previsible per acomplir totes les obligacions formals, de gestió i garanties, requereixen un volum de negoci inicial important per poder-hi fer front.

Així doncs la constitució d’una entitat financera convencional no s’intueix gens fàcil, i per això suggeriria explorar l’alternativa d’una Caixa Cooperativa, de les que n’hi ha unes quantes funcionant prou bé i que s’han escapolit dignament de les turbulències d’aquests darrers anys. Però aquesta hauria de ser capaç d’aglutinar un important volum d’estalvi dels seus propis socis cooperatius, i enfocar els seus serveis bàsicament a les necessitats financeres dels mateixos, sempre amb operacions rendibles i de risc controlat. El coneixement personal i les facilitats d’aprofundir en els projectes ho facilitarien.

En resum, suposant l’autorització del regulador, caldria engrescar un munt de gent que ho vegi clar i confiï els seus estalvis a la nova entitat, i gestionar-la eficientment superant un mínim de negoci que permeti cobrir despeses i fer reserves per contingències futures. Quimera? Seria possible amb una implicació real dels ciutadans del territori en el projecte dels impulsors. No m’atreveixo a predir si és factible, però a qui ho vulgui sondejar li garantim el suport.

El que em sembla poc probable és que els socis cooperatius renunciessin a part de l’hipotètic benefici per destinar-lo a obra social. Malauradament l’antic model de Caixes se’l varen carregar per llei, i per això cal que ens fem nostre allò que queda de l’antiga obra social de Caixa de Manresa, un llegat que seria absurd ignorar.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa