actitud

Amb l’arribada de les altes temperatures  l’activitat s’alenteix. Sol ser un bon moment, no per oblidar on som i què passa, sinó per fer l’exercici de mirar-ho des d’una perspectiva diferent. Us proposo fer l’avaluació de situacions del nostre entorn que no acaben de funcionar prou bé, i discernir si la clau de volta està en les aptituds o bé en les actituds de les persones involucrades.

El comerç està passant per un mal moment, el tancament i rotació d’establiments s’ha agreujat aquests darrers anys, el poder adquisitiu i la confiança dels consumidors està sota mínims, i les grans cadenes i iniciatives foranes van rellevant botigues tradicionals. El comerciant de tota la vida coneix bé el producte, és expert en servei i endevinant els gustos del client, però la botiga no se li omple i els subministradors el collen. En lloc d’aliar-se amb els competidors veïns que tenen els mateixos problemes, per fer una campanya potent, segueixen mirant-se de reüll mentre els cau la moral per terra. La seva associació de carrer vol ser més que l’altra i contraprograma  iniciatives, en lloc de coordinar esforços per fer més atractiva la ciutat per nous clients de fora.

La indústria, o va bé o veu que no té gaire futur, per moltes bondats que tingui en una determinada especialitat. El mercat local va fluix i a fora hi ha taurons de tota mena. On és el problema, en la manca de saber fer, de bon producte i qualitat, o en la mandra a sortir a l’exterior, innovar o cooperar amb el competidor que hi aportaria valors complementaris? Davant la davallada de vendes què fem, prioritzem la reducció de despesa per resistir el temporal o ens posem les piles per invertir en esforç comercial i obrir noves portes? Ens falla la capacitat de gestió o ens costa agafar la maleta i entendre’ns en altres idiomes?

El sector financer se sent assenyalat com a fre de la recuperació per la reducció indiscriminada del crèdit, i com a actor principal en males praxis que ens han portat on som. L’empleat de banca sol tenir una bona formació, però no sempre està disposat a entrar a fons en analitzar empreses que en reclamen suport, sovint recull xifres i les passa a un misteriós departament de riscos que, sense avaluar persones ni projectes, pren decisions pragmàtiques amb l’ajut de freds aplicatius d’un sistema informàtic insensible.

El polític electe prové de formacions i experiències molt diverses, i tant pot ser que tingui un projecte clar en el seu àmbit de responsabilitat com que busqui sols garantir-se la reelecció. Pot intentar ser proactiu en consensos pel bé comunitari, o tirar pel dret si mana, o deixar sol al que ho fa per que s’entrebanqui, si és oposició. I pot cercar el millor dels seus administrats per canalitzar-ho al servei comunitari, o pot prescindir-ne i polititzar tota la vida civil.

He caricaturitzat les situacions, i en podria haver descrit d’altres, però finalment arribo a la conclusió que el gran canvi que hem de fer és en les actituds. Per tirar endavant els nostres reptes individuals i col·lectius hi fa més l’actitud que l’aptitud, sense treure importància a la segona. Si feu vacances o baixeu el ritme, mireu de tornar amb la ferma voluntat de promoure un canvi general positiu d’actitud de tots plegats. Ens farà falta per avançar.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa