La Comissió Europea acaba d’imposar una multa a Google, perdó a Alphabet (però Google entre nosaltres) de 2,47 bilions d’euros. Per una companyia que diposa en cash de prop de 90.000 milions d’euros no és pas tant. Cal llegir el text del comunicat de la Comissió, perquè la grossa ve després. Si en 90 dies no canvia d’actitud (entén-ho!!!) la multa serà d’un 5% de la xifra de negoci diària d’Alphabet. I com que la major part de la xifra de negoci de la firma prové de la publicitat, aproximadament un 7% del que ingressés diàriament pel sistema d’Adwords aniria per a la multa, sempre que abans no hagi canviat d’actitud, mostri penediment i que això quedi clar a tothom. La multa es limita al servei de comparació de preus inclòs al Google Shopping, un servei no central al cor del cercador. A més, el comunicat amenaça amb altres contenciosos com el sistema operatiu per a mòbils Android i el sistema de publicitat Adsense. Aquestes dues amenaces ja van més al moll de l’os, donat que internet se’ns fa mòbil i que la publicitat encara és el 90% dels ingressos d’Alphabet.

Diuen que la realitat és polièdrica, i deu ser veritat perquè la realitat té moltes cares i dimensions que s’entrecreuen entre elles. Una de les cares del poliedre de “n” cares ho veu com un pla de competència sense quasi fricció on el regulador, amb els seu criteris rancis, interfereix en la lliure decisió dels consumidors que en ús de la seva racional llibertat escullen el motor de cerca que a més d’excel·lent és innovador. No ho nego, però és que hi ha “n” cares que son “n” móns diferents cadascun amb les seves regles del que està bé i del que no.

Una altra manera de veure-ho és el poder i la seva distribució. Demostrar qui mana, reivindicar el teu lloc en el món, decidir amb quines cartes jugarem a partir d’ara. Google també ha tingut problemes amb la Federal Trade Comission dels Estats Units per abús de posició dominant (el mateix que aquí) però se n’ha sortit millor que amb la Comissió Europea. No tinc cap dubte que el fet que entre les 20 primeres empreses del món d’internet no n’hi hagi cap d’Europea allibera a la Comissió de remordiments i de pressions a l’hora de marcar terreny. I no és que Google hagi estalviat en feina de Lobby a Brussel·les. Oficialment consta la despesa d’entre 4,24 i 4,5 milions d’euros en aquests afers, amb increments substancials any rere any. Sembla raonable la quantitat invertida, el resultat de moment no tant.

El model de negoci de Google és innovador, però potser no tant. Si mirem les fonts d’ingressos, de la mateixa manera que un diari s’adreça a un públic a qui cobra per comprar un diari i que a més ven publicitat, Google el que fa es portar al límit aquest model d’ingressos. El 90% de tot el que ingressa el conglomerat ve de la publicitat. El que provoca el teu gran èxit i admiració també és el que et pot acabar matant. Potser ho heu endevinat, no és tant una tecnològica per més que hi hagi molta tecnologia punta, sinó una companyia de media, un mitjà de comunicació. Una organització que explica el món, escriu el relat. Ho sospitem pel tipus de fonts d’ingressos que té. Ho sospitem per la seva missió explicitada, allò d’organitzar la informació existent. Ho sospitem pel canvi que hi ha hagut en la seva pàgina de respostes que és la seva cara al món. D’explicar deu enllaços a altres web a contestar directament la pregunta que se li fa, tot dins de la casa i ben personalitzat. Ho tenim quasi provat senyors de la Comissió (perdó, senyora Vestager, Margarida per als coneguts), Google és una gran firma de comunicació que té un 80,47% de mercat global als ordinadors de taula i un 94,87% al món mòbil… I Europa pertany al continent Google, no com la Xina que ha creat el seu propi ecosistema i l’antiga Unió Soviètica que també.

Per això la nostra Santa Inquisició demana que modifiqui el seu algoritme i d’alguna manera que el “confessi” en part. Que ja n’hi ha prou d’anar fent estudis i experiments per veure què és el que mou el rànquing (hi ha tota una indústria darrere d’això, americana sobretot). Que ara volem la veritat, la llum sobre l’algoritme que ens fabrica la manera de veure el món. I si no, el foc a la plaça gran. Joc de trons. Txan Txan Txan!!!

Jaume Ferrer, responsable d’Internacionalització de la Cambra de Comerç de Manresa.