El tema no s’esgota… Com es pot exhaurir si porta dos-cents anys de corda? Hi ha qui li ha cantat les absoltes perquè el comerç internacional no creix tant com l’economia mundial, o creix al mateix nivell, elasticitat igual a u, en diuen. Però això pot tenir moltes més explicacions que la del simple esgotament, des de la reconfiguració de les cadenes globals de producció cap a recorreguts més curts fins a un canvi de la naturalesa del producte que es compra i ven. Els instruments de mesura del comerç internacional, en gran part els de la globalització, han estat pensats per a pomes, peres, cotxes i avions i, si ens estirem una mica, per a parts de cotxes i d’avions. Però què passa si són solament paquets de zeros i uns adequadament configurats? En realitat, no són més que impulsos elèctrics o feixos de llum que parpellegen tan ràpidament com les llums de les discoteques dels anys setanta. Es ben bé que això de la comptabilitat dels serveis no acaba d’estar ben resolt, i el que no es compta bé no es té en compte.

Però si canvia la naturalesa del producte també canvia l’organització (o era al revés?), allò de que la funció fa l’òrgan… La naturalesa de l’empresa que fabrica o es fa fabricar cadenes de zeros i uns sembla ser força diferent de la que feia “coses sense cadenes de zeros i uns incorporades”. El Capital es torna intangible. I l’estructura del mercat que el genera tendeix al monopoli i/o a l’oligopoli (si mirem qui domina el mercat els podem citar a tots sense arribar a dir-ne deu). Quan especifiquen allò de la missió (que es pot traduir com què coi hem vingut a fer en aquest món) no s’estan de res: “canviar el món”, vénen a dir. Abans canviar el món ho feien les revolucions. “Organitzar la informació de tot plegat” en diuen uns altres. Per aquí hi ha passat abans l’església i totes les burocràcies estatals i educatives. D’ambició no anem curts doncs.

Però si el Capital és intangible vol dir que això de tenir-lo controlat es fa més difícil. I per altra banda hem de tenir en compte que la fabricació de cadenes de zeros i uns genera menys tracció sobre la fabricació de la resta de coses. La fabricació d’un cotxe sí que genera fabricació de tot un munt de coses riu avall (un 10% de l’economia de la comarca al voltant de Manresa, per exemple), i també riu amunt (assegurances, tallers mecànics…). I això vol dir empreses, sous, tomba i gira, conflictes d’interès inclosos. Però en la fabricació de zeros i uns aquest efecte tracció de l’activitat cap amunt i cap avall és molt més petita. Si guanyes t’ho emportes tot tu, si perds sempre ens quedaran les lliçons apreses, l’experiència…

On vols anar a parar, em pregunto…? Dons que si afirmes que vols canviar el món i això et surt de fet molt més barat demostra-ho!  Amazon, per exemple, està canviant a marxes forçades la geografia de la distribució als Estats Units, venent a un marge tendint a zero i obtenint els guanys a través de la capitalització (que no és altra cosa que expectatives de futur, què hi ha de més intangible?!). I els beneficis comptables? Per a aquests sí que caldria pagar impostos, però resulta que Amazon no en té. I si a Seattle (on hi ha la seu social de la companyia, a la costa oest dels Estats Units) m’apreten, faig una subhasta d’una altra gran seu en una altra ciutat i tinc cua d’ajuntaments dels grans, des de Chicago fins a Toronto, que m’ofereixen de tot. De fet, com a Barcelona amb el Congrés Mundial dels Mòbils, no és per criticar els americans. Amazon (i els del seu gremi) estan canviant el món però segurament no de la forma que ens esperàvem ni tampoc de la que desitjàvem.

I això és solament una mostra del que ja està passant en el camp de la “promoció econòmica”. En altres camps ben allunyats, com per exemple el “control social” a la Xina, i més concretament al Xinjiang (a l’Oest de la Xina, Uigurs, llengua del grup turc, musulmans, dissidents tots…), on l’experiment de control social a traves de Big Data, algoritmes, etc., comporta que tothom està “fitxat” en temps real. Això sí que canvia la realitat de la forma més profunda ja que modifica la manera d’actuar i fins i tot de pensar.

Davant de tot això només em queda que dir, “inspirant-me” en el que va dir algú, que tota digitalització que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. Quan sentis a parlar de “digitalització” no giris la cara i escolta, segur que va amb tu.

Jaume Ferrer. Responsable d’Internacionalització de la Cambra de Comerç de Manresa