Internet importa: l’impacte en el creixement, el treball i la prosperitat. McKinsey Global Institute

Aquest és el títol d’un estudi del McKinsey Global Institute, una de les grans consultores d’estratègia globals. Les dades que dóna són que en aquests moments ja hi ha 2.000 milions de persones connectades i que ala Unió Europea dues terceres parts de les petites i mitjanes empreses tenen pàgina web. Internet ha transformat la manera com treballem (canvia com funcionen les empreses) i la manera com ens relacionem, i una de les conseqüències de tot això és que canvia la manera com els països es desenvolupen i creixen. Els consumidors, destí final directe o indirecte de l’activitat econòmica, disposen ara d’eines com els comparadors de preus, noves formes i mètodes d’aprenentatge i d’accedir a la informació. I cada cop passen més temps a la xarxa en detriment d’altres mitjans de comunicació. El terreny de joc ha canviat, el terreny de joc s’ha digitalitzat.

El punt de comparació del que ha passat amb internet i la nostra vida quotidiana s’ha de fer amb el que va passar amb l’electricitat i la seva expansió. El 75% del valor creat, segons l’estudi de Mckinsey, ho ha estat en les indústries tradicionals i el sector internet en si mateix, àmpliament definit, aporta ja més valor afegit que l’agricultura o la mineria en les economies objecte de l’estudi (el G8 més alguns països emergents com la Xina, l’Índia o Corea i un país significatiu en l’àmbit de la xarxa per les seves polítiques, Suècia).

Internet ha fet possible nous model de negoci. Es pot atribuir a l’expansió de la xarxa un 10% del creixement global de l’economia en els darrers 15 anys i ja suposa un 3,4% del PIB com a mitjana en els països estudiats. I continua creixent. Així mateix, l’expansió de la xarxa afavoreix la creació de llocs de treball en contra del que alguna vegada s’ha dit. A França, per cada lloc de treball destruït atribuït a la xarxa, se’n creen 2,6 de nous.

Internet necessita per reeixir abundància del que s’anomena capital humà, facilitat d’accés al capital i unes infraestructures desenvolupades. A part de tot això, el paper dels governs, prenent l’exemple de Suècia, és desenvolupar l’e-govern i a la vegada proveir educació digital al teixit d’empreses. El paper de les empreses i de la direcció d’aquestes ha de ser tenir la xarxa molt present en les seves estratègies, ben amunt, per possibilitar el canvi de model de negoci si és necessari i per capturar l’increment de productivitat que se’n deriva.

Ens queda valorar si les infraestructures d’accés tenen el mínim necessari per treure rendiment a la xarxa. No sembla ser així en les comparatives que es fan de cost d’accés a través de banda ampla. Pel que fa a l’accés a capitals queda clar que no, i en el tema del capital humà… ho estem treballant.

Internet, els cercadors, les xarxes socials, la web 2.0, la web 3.0 i tota la nomenclatura que es pugui crear han entrat en el terreny de joc de les empreses, de com es relacionen entre elles i amb els consumidors o clients. És per això que a la Cambra, a part de proveir formació específica, hem dissenyat un programa d’assessoria per a què les empreses entrin en les millors condicions possibles i amb coneixement de causa en aquest terreny de joc. El programa de màrqueting digital vol primer que l’empresa es plantegi la seva estratègia des del punt de vista internacional a la xarxa. Aquesta és global, però molt local a la seva manera. I per això cal planificar les accions de màrqueting d’acord amb l’estratègia de l’empresa, el tipus de client o usuari, el país o àrea geogràfica, etc. L’objectiu final és dotar l’empresa de les eines que permetin crear i sostenir les seves accions a la xarxa. Si volem anar a França probablement treballarem a través de Google, però si volem anar a Xina haurem de treballar possiblement a través de Baidu. Per anar a Rússia l’estratègia passaria pel cercador Yandex i en algun moment hem de decidir què fem amb les xarxes socials, quina presència hem de tenir-hi, i com. Ens cal ser a tot arreu? I, com tot allò relacionat amb l’empresa, s’ha de controlar, mesurar i emprendre les accions correctives necessàries. Hi ha feina per fer.

Jaume Ferrer. Tècnic en Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Manresa