Fins i tot en temps de guerra la gent menja…. Fins i tot en temps econòmics propers a la depressió, i tot i més, ens cal una gestió de la demanda energètica. Per economia i per ecologia. Com a empreses i com a particulars.

A les empreses industrials i de serveis els cal començar a mirar i estudiar la tarifa elèctrica que els apliquen i la que els cal. No hi ha cap dubte que el cost s’apujarà, i si fins ara es considerava com a no rellevant, a partir d’ara ho serà.  Entre d’altres coses per l’anomenat dèficit de la tarifa elèctrica, atribuït pel govern a les renovables, i per la Comissió Europea al càrrec que ens fan per una generació d’energia nuclear les instal·lacions de la qual estan ja amortitzades (com algunes autopistes).

A Catalunya la meitat del consum primari de l’energia ve del petroli, una quarta part del gas natural, un 20% és d’origen nuclear i només un 4% prové de les renovables. Si fem cas de l’article publicat a “Nature” sobre un possible col·lapse dels sistemes ecològics, millor que a mig termini ens ho mirem (allò de l’escenari 450 ppm de CO2, que vol dir + 4º). Però si mirem la butxaca, millor que el termini sigui curt o molt curt. Els jaciments cada cop són més difícils i cars d’explotar.

El científics i els tècnics ens diuen que per evitar un escenari catastròfic la meitat de la millora ha de venir de l’eficiència energètica. Cal reduir la demanda i per això ens cal un coneixement de quines són les fonts de demanda interna d’energia i de tota la cadena de valor, des de l’obtenció de les matèries primeres, passant per tots els processos de transformació industrial, la il·luminació i confort de les persones, els transports, els processos d’emmagatzematge, i un llarg etcètera. En tots aquest punts pot haver-hi un estalvi significatiu sense fer grans inversions, i en tot cas recuperables a curt termini (no com d’altres).

Per fer tot això cal un compromís de la direcció, com en tot, que s’ha de basar en un coneixement profund del funcionament de l’organització des del punt de vista energètic. Per això és imprescindible la mesura i control dels consums principals, i amb tot això elaborar un pla i assignar uns responsables.

En el marc del programa Bages Regió Verda, a la cambra de Comerç estem treballant amb 15 empreses industrials del territori i aviat tindrem resultats de quin és el nivell global d’estalvi a aconseguir i amb quin nivell d’inversió. Ho exposarem perquè l’objecte de tot això és poder convèncer amb dades i referències properes que empaitar en aquesta direcció és possible i, a més, rendible.

Jaume Ferrer. Tècnic en Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Manresa