Previsions econòmiques de la tardor 2019: s’acosten dificultats

Brussel·les, 7 de novembre de 2019

Actualment, l’economia europea es troba en el seu setè any consecutiu de creixement i s’espera que encara continuï creixent més el 2020 i el 2021. Els mercats laborals es mantenen forts i l’atur continua baixant. Tot i així, l’entorn exterior és molt menys favorable que abans i s’està escampant la incertesa. Un dels sectors més afectats és el manufacturer, que a més ha de fer front a tot un plegat de canvis estructurals. Per tant, cal concloure que l’economia europea sembla que haurà de fer front a un període llarg d’alentiment del creixement i a una inflació molt baixa.

Segons les previsions, el producte interior brut (PIB) de la zona euro augmentarà un 1,1 % el 2019 i un 1,2 % el 2020 i el 2021. Respecte de les previsions econòmiques de l’estiu del 2019 (publicades el mes de juliol), s’han revisat a la baixa en 0,1 punts percentuals les previsions de creixement per al 2019, que en un principi eren de l’1,2 %, i les del 2020, que en un principi eren de l’1,4 %, en 0,2 punts percentuals. Si parem esment en el conjunt de la UE, les previsions apunten al fet que el PIB augmenti un 1,4 % el 2019, el 2020 i el 2021. Les previsions per al 2020 també s’han revisat a la baixa respecte de les de l’estiu (1,6 %).

«Fins ara l’economia europea ha resistit bé malgrat l’entorn exterior poc favorable: s’ha mantingut el creixement econòmic, s’han continuat creant llocs de treball i s’ha mantingut la demanda interior. Tot i així, en el futur podríem tenir dificultats relacionades amb la gran incertesa que suposen els conflictes comercials, l’augment de les tensions geopolítiques, la persistent feblesa del sector manufacturer i el Brèxit. Demano, per tant, a tots els estats membres de la UE que tinguin un alt nivell de deute públic que duguin a terme polítiques fiscals prudents per situar el seu nivell de deute en una trajectòria descendent. Dit això, els estats membres que disposin de marge pressupostari haurien de fer-lo servir», ha declarat avui el vicepresident de la Comissió Europea responsable de l’Euro i el Diàleg Social, l’Estabilitat Financera, els Serveis Financers i la Unió dels Mercats de Capitals, Valdis Dombrovskis.

«Segons les previsions, totes les economies de la UE continuaran creixent tot al llarg dels propers dos anys malgrat les turbulències cada vegada més importants. Els fonaments de l’economia europea són sòlids: després de sis anys de creixement, l’atur a la UE es troba en el seu nivell més baix des de començaments de segle i el dèficit agregat és inferior a l’1 % del PIB. Ara bé, no hi ha marge per cap autocomplaença perquè val a dir que es veuen venir dificultats. Cal que fem servir totes les eines polítiques de què disposem per enfortir la resiliència de l’economia europea i fomentar el creixement», ha declarat avui també el comissari europeu d’Economia i Finances, Fiscalitat i Duanes, Pierre Moscovici.

El creixement dependrà dels sectors més orientats al mercat interior

Les persistents tensions comercials entre els Estats Units i la Xina i l’alt grau d’incertesa, sobretot pel que fa al comerç, estant perjudicant la inversió, la producció i el comerç internacional. Si el creixement del PIB mundial continua sent tan feble, a Europa el creixement dependrà de la fortalesa dels sectors més orientats al mercat interior, que, per la seva banda, dependran del que pugin els sous, del fet que les condicions de finançament siguin favorables i de les mesures pressupostàries que hagin de prendre alguns estats membres. En principi, semblà que l’economia de tots els estats membres continuarà creixent, però és poc probable que n’hi hagi prou amb els factors de creixement del mercat interior per impulsar un fort creixement.

Els mercats laborals continuaran sent forts, però les millores seran més lentes

A tota la UE el mercat de treball ha donat proves d’una resiliència sorprenent. Això és degut en part al fet que els canvis econòmics acostumen a necessitar un temps perquè tinguin cap repercussió en el mercat de treball, però també s’explica per la transferència de llocs de treball al sector de serveis. El nivell d’ocupació mai ha estat tan alt i l’atur a la UE es troba en el seu nivell més baix des de començaments de segle. Tot i el probable alentiment de la creació neta d’ocupació, es preveu que a la zona euro la taxa de desocupació continuï baixant del 7,6 % del 2019 al 7,4 % el 2020 i al 7,3 % el 2021. A nivell de la UE, es preveu que el 2019 la taxa de desocupació baixi fins al 6,3 % abans d’atènyer el 6,2 % el 2020 i el 2021.

La inflació es mantindrà en nivells molt baixos

L’alentiment que ha experimentat el 2019 la inflació a la zona euro és degut a la caiguda dels preus de l’energia i al fet que les empreses s’han estimat més repercutir l’augment dels sous en els seus marges de benefici i no pas en els seus clientes. Segons les previsions, els propers dos anys les pressions inflacionàries es mantindran febles i a la zona euro la taxa d’inflació (índex de preus de consum harmonitzat) serà de l’1,2 % el 2019 i el 2020 i pujarà fins a l’1,3 % el 2021. En el conjunt de la UE la inflació serà de l’1,5 % el 2019 i el 2020 i de l’1,7 % el 2021.

Reducció del deute públic per cinquè any consecutiu i lleuger augment del dèficit

Arran del deute pendent, les finances públiques europees continuaran gaudint d’uns tipus d’interès molt baixos. Tot i que el PIB creixerà menys, es preveu que a la zona euro la ràtio deute públic/PIB encara baixi més per cinquè any consecutiu fins atènyer el 86,4 % el 2019, el 85,1 % el 2020 i el 84,1 % el 2021. Això mateix passarà a nivell de tota la UE, on s’espera que la ràtio deute públic/PIB baixi fins al 80,6 % el 2019, el 79,4 % el 2020 i el 78,4 % el 2021.

Val a dir, però, que s’espera que els saldos dels comptes públics es deteriorin lleugerament arran de l’alentiment del creixement i de les polítiques pressupostàries discrecionals una mica més flexibles en alguns estats membres. Segons les previsions, a la zona euro el dèficit agregat passarà del seu mínim històric del 0,5 % del PIB que es va registrar el 2018 al 0,8 % el 2019, al 0,9 % el 2020 i al 1,0 % el 2021 sempre que no es produeixin canvis en les polítiques pressupostàries. Tot i així, s’espera que a la zona euro l’orientació pressupostària agregada, és a dir, la variació dels saldos pressupostaris estructurals globals dels dinou estats membres que componen la zona euro, es mantingui globalment neutra. En el conjunt de tota la UE també s’espera que el dèficit agregat passi del 0,7 % del PIB del 2018 al 0,9 % el 2019, a l’1,1 % el 2020 i a l’1,2 % el 2021.

Risc de correcció a la baixa de les previsions

Hi ha un seguit de riscos que podrien afeblir el creixement. L’aparició de més incerteses o l’augment de més tensions comercials i geopolítiques afeblirien el creixement, igual que ho faria un alentiment de l’economia més gran del previst a la Xina, que es podria produir si les mesures adoptades fins ara no generen l’efecte desitjat. A Europa els riscos inclouen la possibilitat d’un Brèxit desordenat o la possibilitat que la feblesa del sector manufacturer tingui un impacte més gran del previst en sectors més orientats al mercat interior.

En canvi, una distensió de les tensions comercials, un més gran creixement a la Xina i una dissipació de les tensions geopolítiques tindrien un efecte positiu en el creixement. A la zona euro el creixement també seria més fort si els estats membres amb marge pressupostari decidissin adoptar polítiques pressupostàries més expansives del previst. Tot i així, en general els riscos continuen apuntant cap a una revisió a la baixa.

Regne Unit: una hipòtesi purament tècnica

Pel que fa a la retirada del Regne Unit de la UE, les previsions es basen en la hipòtesi purament tècnica que es mantinguin les actuals relacions comercials entre el Regne Unit i la UE dels vint-i-set estats membres. És una hipòtesi que es fa únicament com a previsió i sense que pugui tenir cap mena d’influència en l’actual procés de l’article 50.

Rerefons

Aquestes previsions es basen en una sèrie d’hipòtesis tècniques sobre els tipus de canvi, els tipus d’interès i els preus dels productes bàsics fins a la data límit del 21 d’octubre del 2019. Pel que fa a la resta de dades, incloses les hipòtesis sobre les polítiques públiques, aquestes previsions tenen en compte la informació obtinguda fins al 24 d’octubre del 2019 inclòs. No s’han previst canvis en les polítiques pressupostàries tret que s’anunciïn de manera creïble i amb tot detall.

Les properes previsions de la Comissió Europea seran les previsions econòmiques intermèdies de l’hivern del 2020 i tindran a veure amb l’actualització del PIB i de les dades sobre la inflació.

 

Més informació sobre previssions econòmiques Tardor 2019

 

Video Presentació