Anuari Econòmic Comarcal 2015
L’Anuari Econòmic Comarcal 2015 de CatalunyaCaixa, que analitza la distribució territorial del creixement econòmic el 2014, destaca com, per al conjunt de Catalunya, el passat exercici va consolidar la recuperació que ja es va posar de manifest la segona meitat del 2013. Amb aquests registres del 2014, la crisi encetada el 2008 es pot donar, des del punt de vista de l’activitat, per closa. Tot i així, i com a resultat de la recessió dels anys anteriors, el PIB català ha acumulat una davallada entre el 2007 i el 2013, en termes reals, del -7%.
Continuant amb el canvi encetat ja el 2013, el bon comportament de l’activitat el 2014 expressa, fonamentalment, la recuperació de la demanda interna i, més en particular, del consum privat i de la inversió, en la que inclús la construcció va alentir la seva caiguda anterior. Així, pel que fa a la demanda interna, front les importants contraccions del 2012 i del 2013, el 2014 s’ha pogut contemplar la seva primera alça, a un ritme prou intens (+2,6%), al mateix temps que el saldo global dels intercanvis de béns i serveis (amb la resta del món i la resta d’Espanya) reduïa la seva positiva contribució al creixement del PIB, des dels 2,3 punts percentuals el 2013 fins a una aportació negativa el 2014 (de -0,8 punts percentuals al creixement del PIB).
Des de l’oferta, la variable per la qual s’estima el creixement en els diferents àmbits territorials de Catalunya, el primari va augmentar lleument (+1,0%), al temps que la construcció reduia, de forma prou notable, la seva contracció (amb una caiguda del -1,6%) i el sector industrial i energètic també moderava el seu avenç (fins un creixement de l’1,5%). D’aquesta manera, el 2014, el sector que marcà la dinàmica i el perfil de creixement de l’economia fou el dels serveis, una branca que, després de la davallada del 2013 va presentar un important augment de l’1,8%, per una branca que genera vora les tres quartes parts de l’activitat del país.
La dispersió de creixements sectorials i subsectorials, i les relatives especialitzacions de cada grup de comarques que integren els diferents eixos territorials, es tradueixen en una dispersió prou important. De forma més específica, les Comarques Centrals presentaren un notable augment del VAB (2,31%), per davant de l’increment de les Comarques de Muntanya (2,12%), de les de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (1,65%), de l’Eix de Girona (1,63%), del Pla de Lleida (1,63%), del Camp de Tarragona (1,05%) i de les Terres de l’Ebre (-2,77%).
El 2014, el gruix de les comarques del país varen començar a presentar registres positius, quan tot just un any abans la majoria continuava presentant caigudes d’activitat. Així, un total de 37 comarques varen presentar ritmes de creixement positius, quan el 2013 aquest nombre era només de 24 i només quatre van presentar davallades del seu VAB, totes elles situades al sud del país, encara que les raons sectorials que expliquen aquestes reduccions són molt distintes a cadascuna d’elles.
Accés a l’ estudi Anuari Econòmic Comarcal 2015
