Les Cambres de Comerç, Indústria i Serveis de Manresa, Sabadell i Terrassa posen en valor el potencial econòmic i empresarial de les comarques del Vallès Occidental i el Bages i el seu pes en el conjunt de Catalunya que, des de la perspectiva del teixit empresarial, representen el 13,8%del total del PIB de Catalunya segons la darrera dada publicada per comarques que correspon a l’any 2012. En aquest sentit, les tres institucions continuaran treballant per a dur a terme actuacions comunes orientades a assegurar les condicions apropiades per a garantir la competitivitat del teixit empresarial del territori; tot vetllant per aspectes com l’estat actual de les infraestructures; la mobilitat, l’accessibilitat i la gestió dels polígons industrials; i les noves àrees de desenvolupament comercial i la seva incidència en el sector de la distribució al detall; entre d’altres àmbits; així com prestant serveis de suport empresarial per a la internacionalització, la millora de competitivitat de l’empresa i el foment de l’emprenedoria. Aquest ha estat el resultat de la reunió de la cimera de les Cambres del Vallès Occidental i del Bages que ha reunit avui els comitès executius de les tres institucions.

El model cameral de treball territorial, basat en la proximitat, segueix sent vàlid

Reunits a la seu corporativa de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa, els empresaris han analitzat l’evolució de l’activitat econòmica i empresarial del territori i la seva dinàmica especialment després del període d’incertesa provocada per l’etapa de la crisi econòmica dels darrers anys i davant d’un període de reactivació de l’activitat empresarial. Després de posar en comú estratègies conjuntes, els màxims òrgans de govern de les organitzacions empresarials han acordat seguir treballant per posar en valor el potencial empresarial, vetllar pel seu enfortiment i promoure la contribució del valor competitiu d’ambdues comarques en el desenvolupament econòmic de Catalunya. Pel que fa a la propera Llei de Cambres catalana, les Cambres de Comerç de Manresa, Sabadell i Terrassa conclouen que el model de treball territorial, basat en la proximitat, que estan duent a terme en pro de les empreses segueix sent un model vàlid pel desplegament de les polítiques de promoció econòmica, ja que contribueix al desenvolupament territorial i té impacte directe i real en la competitivitat de la pime. Per aquest motiu, les 3 cambres consideren que el model de partida que s’ha de possibilitar amb la nova llei catalana és el vigent i que haurien de ser les pròpies Cambres que, tenint una visió comuna, estableixin les seves pròpies vies de col·laboració.

Territori d’alt potencial econòmic i empresarial

Amb una consolidada base empresarial formada per 76.726 empreses, segons dades d’Idescat, que representa el 13% del total de Catalunya, el Vallès Occidental i el Bages conformen un territori amb una sòlida tradició emprenedora, industrial i exportadora que, juntament amb una localització geoestratègica rellevant, ofereix un alt potencial competitiu i de creixement de l’activitat productiva i empresarial. De fet, el Vallès Occidental és ja considerada com a segona centralitat de la multicèntrica megaregió barcelonina i la sisena d’Europa, així com un territori de node clau per a la connectivitat i la vertebració del corredor del mediterrani que, juntament amb el Bages, que compta amb una situació privilegiada a l’encreuament dels eixos viaris que vertebren Catalunya i la connecten amb Europa com són l’eix transversal (C-25) i la C-16 (E-9), l’eix del Llobregat, esdevenen un territori estratègic des del punt de vista empresarial.

El Vallès Occidental i el Bages aporten el 13,8% del PIB (prop de 30.000 milions d’euros l’any 2012). Per sectors econòmics, el 26,7% del PIB generat al Vallès Occidental correspon al sector industrial (7,2 punts més que la mitjana de Catalunya), el 5,6% a la construcció i el 67,7% als serveis (en aquest cas 6 punts menys que la mitjana catalana que és del 73,7%). En relació al Bages, el 29,7% del PIB correspon al sector industrial, el 6,2% a la construcció i el 63,4% al sector serveis. Pel que fa a l’activitat industrial, ambdues comarques concentren un total de 264 polígons industrials (134 als Vallès Occidental i 130 al Bages) que ocupen prop de 7.000 hectàrees, el 20% del conjunt de Catalunya.

Amb una població de prop d’1.100.000 (1.075.265) habitants, que representa el 14% de Catalunya, les dues comarques concentren més de 400.000 llocs de treball (406.123 afiliats el primer trimestre de 2016) que representen el 13,56% de Catalunya i el 21,92% de la província de Barcelona, les dues comarques han experimentat un creixement anual en el 2015 en el nombre d’afiliats a la Seguretat Social, tant al règim general com al règim d’autònom (6,29% en el cas del Vallès Occidental i 3,84% al Bages). L’ocupació en el sector industrial representa el 22,89% de mitjana (27,63% al Bages i 22,04% al Vallès Occidental), el 6,26% en la construcció (6,61% al Bages i 6,20% al Vallès Occidental) i el 70,53% en el sector serveis (64,34% al Bages i 71,64% a la comarca vallesana).

Infraestructures, un factor de competitivitat territorial clau pel desenvolupament de l’activitat empresarial

Com a resultat de l’anàlisi de dades, els Comitès Executius de les Cambres de Manresa, Sabadell i Terrassa conclouen que el Vallès Oocidental i el Bages són comarques clarament industrials i necessiten un tractament com a tals en infraestructures que facin competitiva la logística, garantir la formació local de nivell en tecnologia i gestió, una planificació comarcal intel·ligent i coherent de sòl industrial, facilitats i agilitat en la tramitació de llicències per part de les administracions locals per als nous projectes, com a factors de competitivitat territorial destacats a tenir en consideració.

Pel que fa a les infraestructures, les tres entitats han acordat reclamar a les administracions pertinents que es treballi profundament per impulsar una de les infraestructures cabdals i fonamentals pel desenvolupament econòmic i empresarial: el corredor mediterrani. Alhora, també es demana a les administracions que s’avancin els calendaris de la B40 entre Abrera i Viladecavalls i el seu enllaç amb la C16 amb l’objectiu de guanyar un any respecte el calendari previst actualment; que la línia de passatgers que uneix les tres ciutats amb Barcelona tingui alguns trens que es considerin de caràcter regional (no facin més parades que aquestes) i permetin reduir sensiblement els temps de viatge per diversos trens al dia, tenint prioritat de pas sobre els rodalies, mentre ADIF no executi les millores de desdoblament i túnels reiteradament reclamades i promeses; que de la mateixa manera que s’ha decidit invertir en un nou carril entre Terrassa i Cerdanyola a la C58 s’inverteixi també en més bonificacions acumulatives pels usuaris freqüents del peatge de Sant Vicenç de Castellet a la C16, donada la negativa a desdoblar la C58 cap a Castellbell i la C55 de Manresa a Abrera; que es recuperi el projecte del túnel d’Horta tant viari com ferroviari; que es reprengui el projecte de la B40 de Terrassa a Granollers; i complementàriament que es valori l’ampliació de carrils a la N-150 entre Terrassa i Sabadell.

En relació als polígons industrials, les tres cambres han valorat la necessitat de desenvolupament de sòl industrial per encabir inversions que requereixen de grans espais, d’impulsar un pla que incentivi la reconversió de naus obsoletes per actualitzar-les i tornar-les a incorporar en l’oferta de sostre industrial, alhora s’ha parat atenció també a la necessitat d’equipaments de zones industrials tant important com les telecomunicacions i l’equipament de fibra òptica.

Necessitat d’un creixement equilibrat de l’oferta comercial

La conjuntura econòmica d’estancament del consum i la seva perspectiva de creixement moderat està en contraposició a la dinàmica que es percep en l’interès de dur a terme inversions en oferta de caire comercial, especialment concentrada en zones que fins i tot han tingut requalificacions per possibilitar-les. En aquest sentit, les Cambres de Comerç de Manresa, Terrassa i Sabadell són partidàries de vetllar per un creixement d’aquesta oferta més equilibrat per evitar que es produeixi un efecte bombolla al voltant d’aquestes inversions i es trenqui l’equilibri amb els diferents models comercials.