Informe COTEC 2018 ( del blog de Xavier Ferràs Innovación 6.0 )

 

Un any més, els indicadors són descoratjadors. La inversió en R+D en l’economia espanyola es manté, per sisè any consecutiu, per sota del creixement del PIB. Això és un indicador de la senda escollida: un camí que podria no ser sostenible, i que crearà a mitjà termini importants tensions en l’estructura econòmica. Una baixa inversió en R+D és indicadora d’un creixement no acompanyat de creació de valor ni de salaris dignes. Malgrat tot, es dóna un lleuger increment en la inversió bruta en R+D respecte al passat any. Bàsicament, a causa de l’esforç empresarial. La inversió pública segueix en reculada: mentre la despesa privada en R+D va créixer un 3%, el públic va disminuir un 2%. Segons COTEC “cal recordar que la falta d’inversió privada en recerca i desenvolupament és també -i sobretot- un repte per a les polítiques públiques, ja que són les administracions les responsables de crear les condicions de contorn adequades per al desenvolupament d’un teixit empresarial que aposta definitivament per la R+D”. La intensitat inversora en R+D/PIB es va reduir en 2016 (últimes xifres disponibles) a l’1,19%, a distància del màxim d’1,4% assolit en 2010, i a anys llum de països capdavanters a Europa, com Alemanya (2’87%), Japó (3’6%), o Corea del Sud (4,3%). Com a nota positiva, la inversió bruta en R+D va ascendir lleugerament, fins a 13.260 milions d’euros (un 0,67% més que en 2015). Per a profans, i per tenir una idea del que això significa, basti dir que aquesta quantitat és aproximadament el mateix que la inversió en R+D de Amazon. L’economia de tot un país inverteix en R+D tant com una sola empresa, Amazon. Almenys aquest any hi ha hagut increments del personal emprat en activitats de R+D (un 2’5%), i del nombre d’investigadors (un 3’4%). No obstant això, Espanya segueix sense recuperar els nivells d’inversió en R+D de 2009 (està un 9,1% per sota). Per contra, la UE els ha superat de forma clara (està un 27% per damunt). La pràctica totalitat dels països europeus (25 de 28) han recuperat i superat aquests nivells. Espanya és una excepció a Europa al costat de Finlàndia i Portugal. Si es compara la despesa en R+D pública i en R+D privada de 2016 amb els seus equivalents de 2008, pot veure’s com Espanya queda totalment despenjada dels països del seu entorn.

Referent a les empreses, Espanya és l’únic país dels cinc grans de la UE en el qual la seva despesa en R+D en 2016 és inferior al de 2008 (l’11,1%), malgrat que el PIB és un 0,2% major. En el conjunt de la UE-28, la despesa empresarial en R+D és un 29,9% major, enfront d’un creixement del PIB del 14,0%. Aquesta peculiaritat va a ser sens dubte un llast per a la competitivitat empresarial. Quant al nombre d’empreses que declaren realitzar activitats de R+D, en 2016 van ser 10.325 empreses, gairebé 300 més que en 2015, la qual cosa suposa el primer creixement reseñable des de 2008, encara que encara segueixen molt lluny de les 15.049 empreses d’aquell any. La crisi, i el baix esforç públic en polítiques contracíclicas que contribuïssin a mantenir la base investigadora de les empreses, s’han portat per davant el 30% d’empreses que feien R+D fa una dècada. En 2016, la despesa en R+D de les empreses espanyoles equivalia al 0,64% del PIB, menys de la meitat de la mitjana de la UE-28 (1,32%) i a considerable distància del de països com Alemanya, amb el 2,0% o França amb l’1,44% (en 2015). No obstant això, a Espanya sembla que són les PIMES les que innoven, a diferència d’altres països: El segment d’empreses amb menys de 250 empleats executava en 2013-2014 el 46,3 % de la R+D empresarial espanyola, gairebé el doble que les de països com Itàlia, França o el Regne Unit, i a enorme distància del 9,7% de les Pimes alemanyes. La gran empresa, amb algunes excepcions, està absent del sistema innovador. El tall sectorial de l’IBEX, poc intensiu en tecnologia, és part de l’explicació.

Els resultats del subsistema científic són també manifestament millorables: en 2017 s’ha reduït lleugerament el nombre de publicacions internacionals SCOPUS respecte a l’any anterior. Espanya conserva la posició onzena al món quant a producció, després de ser superada per Austràlia en 2013. Encara que ha perdut dues posicions des de 2006, ha sostingut la seva presència relativa durant el període. Quant a patents, Espanya va seguir ocupant en 2016 el lloc 27º en la llista, encara que registra un lleu augment de la seva quota en relació amb l’any 2012. Comparat amb altres indicadors socioeconòmics, fins i tot per la seva capacitat científica, sembla ocupar un lloc bastant inferior al que hauria d’aspirar per la grandària de la seva economia. Mesurat en termes relatius, la producció de patents espanyola és alarmantment baixa: 32 per milió d’habitants, enfront de les 891 de Suïssa, les 404 d’Holanda, o les 359 de Suècia.

En conclusió, més del mateix. El quadre clínic de la innovació espanyola és greu: malgrat que s’estabilitza, segueix en la UVI. Un any més de males notícies, malgrat que el seu impacte és menys notable perquè ja estem acostumats a elles, i perquè es denota un lleugeríssim increment en alguns indicadors del sistema. No obstant això, el món avança a una velocitat que aviat serà impossible seguir si no arrenquem ja els motors. En la presentació de l’informe, COTEC va manifestar que el nou Ministre d’Economia semblava demostrar una sensibilitat diferent respecte als anteriors. Esperem que no sigui només una impressió, ni que el mateixa quedi només en paraules, i es tradueixi en pressupostos i en polítiques eficients. Mentre, cal felicitar a COTEC pel seu excel·lent treball.

 

 

http://informecotec.es/media/Informe-Cotec_2018_versi%C3%B3nweb.pdf