L’Europa innovadora ( Article Pere Condom-Vilà )
Assistia fa uns dies a una presentació virtual dels fons Next Generation ia la part de preguntes, a través del xat de la plataforma, un nerviós empresari preguntava insistentment, amb múltiples preguntes diferents, una per una (t’ho imaginaves teclejant frenèticament), però totes podien simplificar en una: On vaig a pels diners que reparteixen? Preguntava per aquest mannà com qui pregunta als encarregats de l’supermercat en què prestatgeria es troba un determinat producte. És un cas que denota el mal que s’ha comunicat l’arribada d’aquest diluvi de milions i també l’enorme patiment de moltes empreses, per la urgència de la necessitat. El cas evidència així mateix que no totes les empreses podran acollir-se a aquests fons. Tal com formulava les seves preguntes, era evident que aquest empresari mai accedirà a aquests o altres fons d’innovació.
Els Next Generation inundaran de forma fàcil (i també ineficient) a les grans corporacions. Però, les altres empreses hauran de treballar molt les seves propostes, ja que les ajudes arribaran en forma de convocatòries competitives. Per descomptat, hauran de tenir un projecte ambiciós i innovador, ben pensat, argumentat i desenvolupat per escrit. És evident que milers i milers d’empreses no podran reunir aquestes condicions. Si. Efectivament, una cosa tan “senzill” com idear i escriure una proposta de projecte d’innovació no queda a l’abast de tothom (i no parlem de l’execució de el projecte, per descomptat molt més exigent).
