El Pla de Viabilitat de la xarxa viaria espanyola : estudi del Centre Català de Negocis

 

El nou estudi del CCN, presentat ahir al vespre al Col·legi d’Economistes de Barcelona juntament amb el Cercle Mallorquí de Negocis i l’Institut Ignasi Vilallonga titulat “Pla de Viabilitat de la Xarxa Viària Espanyola”, posa al descobert les ineficiències de la xarxa viària espanyola i la inviabilitat del seu model de gestió i d’explotació. Les entitats patrocinadores de l’estudi proposem l’alliberament de les vies amortitzades, la congelació de projectes inviables i l’establiment de peatges a les autovies espanyoles a fi que els usuaris de la xarxa viària espanyola assumeixin el rescat de les seves pròpies autopistes en fallida.

L’alliberament de les vies amortitzades generaria un estalvi de 1.100 M€ anuals als seus usuaris. La congelació de 3.324 Km de projectes innecessaris permetria estalviar més de 90.000 M€ incloent l’execució d’obres, les expropiacions i despeses financeres. Finalment, la reconversió de part de la xarxa viària espanyola d’autovies en autopistes de peatge, generaria uns ingressos anuals de 23.700 M€ anuals; 6.600 M€ dels quals a la Comunitat de Madrid, 6.400 M€ a Andalusia, 3.325 M€ a Castella la Manxa, 2.254 M€ a Castella i Lleó i 663 M€ a Extremadura, entre altres.

Així mateix, l’estudi revela que en 50 anys les autopistes catalanes han generat més de 20.600 M€ d’ingressos per a les concessionàries, mentre que les autopistes radials de Madrid han generat més de 8.000 M€ de deute a les arques de l’Estat, en els primers deu anys de funcionament. Això no obstant, Foment preveu la prolongació d’algunes radials en fallida, com la R-5 fins a Talavera de la Reina o la AP-41 fins a Còrdova, malgrat tenir un traçat coincident amb altres vies ràpides lliures de peatges.

L’estudi també revela que 6.950 Km d’autopistes i autovies de la xarxa viària espanyola són injustificables per que tenen una intensitat mitjana de circulació (IMD) inferior als 5.000 vehicles diaris, quan es requereix una IMD superior als 10.000 vehicles diaris per que estigui justificat el desdoblament de les vies convencionals. En total, el 89,5% dels nous projectes viaris en fase d’execució són injustificables, ja que s’ha projectat en rutes amb una IMD inferior a 5.000 vehicles. El cost total dels projectes innecessaris en fase d’execució és de 173.000 M€.

Aquesta situació contrasta amb la de les autopistes catalanes ja que tenen una IMD de 54.000 vehicles davant els 13.400 de la resta d’autopistes espanyoles. De fet,  actualment, el 44% de les carreteres convencionals de la demarcació de Barcelona tenen una IMD superior als 10.000 vehicles diaris.

A més, els peatges de les autopistes catalanes són un 40% més cars que els de les autopistes espanyoles. Aquest sobrepreu ha generat 8.250 M€ d’ingressos per a les concessionàries.

L’estudi també revela que una vegada finalitzades les concessions d’Abertis (2019-2021), els usuaris haurem pagat 157 vegades el tram de l’AP-7 entre Tarragona i Alcanar i 129 vegades el tram central de la mateixa via, mentre que el tram de l’AP-2 entre Barcelona i Montmeló s’haurà amortitzat 44 vegades. De fet, l’AP-7 s’amortitza cada sis mesos i mig, mentre que l’AP-2 s’amortitza íntegrament cada vint-i-dos mesos, sense que això repercuteixi en millores per a la resta de la xarxa viària catalana.

Finalment, també posa de manifest la priorització de Madrid en les inversions de l’Estat. De fet, les corones metropolitanes de Madrid i de Barcelona tenen una població i superfícies equiparables; tanmateix, Madrid té un 296% de Km de vies de doble calçada més que Barcelona.

Accés al estudi sobre la xarxa viaria espanyola