CESCE presenta Panorama Internacional 2020

 

  • Sobreendeutament, recessió, competència vs cooperació, defaults i desigualtats: algunes de les principals conseqüències de la pandèmia sobre les economies mundials, segons els experts

 

  • La publicació, elaborada pels analistes de la Unitat de Risc País de CESCE, aborda les tendències de l’economia mundial i se centra en els efectes de la pandèmia de COVID19, el mercat del petroli, el futur d’Amèrica Llatina i la crisi de confiança que pateix l’Organització Mundial de Comerç (OMC)

 

CESCE ha presentat aquest divendres el seu informe Panorama Internacional 2020, que elabora cada any l’equip d’experts analistes de la Unitat de Risc País. El document, que estarà disponible en format digital, repassa les principals tendències que influeixen en l’economia mundial, fortament afectada aquest any pels efectes de la pandèmia de COVID19. La presentació s’ha fet aquest matí de manera virtual en un acte a què han assistit prop de 500 persones.

 

El president de CESCE, Fernando Salazar, ha destacat en l’obertura que l’asseguradora “és un gran referent i un suport per a les empreses, en aquesta època de reconstrucció” i ha recordat que la companyia és “l’empresa amb major ràtio de solvència de l’ sector de crèdit i caució “.

 

L’informe comença amb una anàlisi sobre l’impacte de la crisi i les perspectives a curt termini. “Mai més hi ha hagut una caiguda coordinat de la demanda en tants països de l’món, el 93% dels països va a entrar en recessió”, ha destacat Rafael Loring, analista de Risc País de CESCE i autor de el capítol “El món després de la pandèmia. Perspectives econòmiques i política monetària “. Tot i el fort impacte de la pandèmia, Loring ha assenyalat que “hi ha una sorprenent estabilitat financera en els mercats de renda fixa i variable i això es deu al fet que la resposta fiscal i monetària està sent absolutament massiva: el G-20 ha fet un esforç fiscal de 7,6 bilions de dòlars “. L’analista ha explicat, a més, que 2021 estarà marcat per una “lleu recuperació, nivells rècord de sobreendeutament i greus dificultats, reestructuracions de deute i defaults en els països emergents”.

 

El segon capítol se centra a Amèrica Llatina, on la pandèmia està aguditzant els problemes previs a la zona i està amenaçant amb fer retrocedir molts dels avenços aconseguits en les dues últimes dècades. Com ha explicat María José Chaguaceda, analista de l’àrea de Risc País de CESCE i autora de el capítol Amèrica Llatina: un pacient amb patologies prèvies, “és la regió més desigual de l’món, amb un índex de l’11,5% de pobresa extrema”. La pandèmia ha fet que la zona vegi amenaçades les seves millores i ha provocat una caiguda de les exportacions, de l’turisme i de les remeses. En paral·lel, ha subratllat que l’auge dels autoritarismes, el creixement de la corrupció, la desafecció per la classe política i les protestes “han convertit a Llatinoamèrica en autèntica olla a pressió: la crisi ha suposat la hibernació dels moviments socials però estan aquí “, ha destacat Chaguaceda.

 

La publicació aborda també assumptes que ja estaven en plena transformació abans que esclatés la crisi sanitària, com el mercat de l’petroli. Segons ha destacat Pau Arjona, analista de risc de país de CESCE i autor de el capítol La Gran Distorsió de l’mercat de l’petroli, “fins ara, el xoc es produïa sempre al costat de l’oferta però aquesta vegada s’ha produït en la baula estable de la cadena: la demanda “. Aquesta hibernació de la demanda, al costat de l’excés d’oferta i el col·lapse i asfíxia de les infraestructures d’emmagatzematge, han convertit a l’petroli “en una càrrega: l’actiu s’ha convertit en passiu”, ha conclòs l’analista, que ha afegit que, en pocs anys, les economies petrolíferes van a competir en un mercat molt petit. Arjona ha repassat, a més, la transformació que ha provocat la indústria de l’shale i l’impacte de la crisi sobre ella, la incertesa sobre la formació dels preus depenent de si hi ha un nou brot o no i les repercussions de la pandèmia sobre la indústria nord-americana.

La publicació de CESCE conclou amb una radiografia sobre el comerç internacional titulada El comerç mundial en escac, que aborda l’estancament dels fluxos comercials, la desconfiança cap a l’obertura comercial i la crisi de l’OMC. Aquest qüestionament de l’OMC, institució “promotora de la liberalització i l’equitat comercial”, segons l’opinió dels experts de CESCE, constitueix una perillosa manifestació de la crisi de l’multilateralisme. Així ho ha destacat Lucia Bonet, analista de Risc País i autor de el capítol final, que ha explicat que, abans que arribés la pandèmia, el món ja estava registrant una transformació basada en la digitalització i en la regionalització de les cadenes de valor. Arran d’aquesta crisi, aquesta realitat s’ha accentuat, “la pandèmia ha provocat la ruptura de les cadenes de subministrament i l’enfonsament de la demanda” i “les empreses estan intentant reduir la dependència d’altres països pel que fa a les cadenes de valor “, el que està causant una profunda transformació en la manera com els països entenen les relacions comercials.

 

Veure Publicació de CESCE Panorama Internacional aqui