Una comparativa de Ajuts a les empreses arran del Covid

Una de les conseqüències més preocupants de la crisi generada per la pandèmia és el deteriorament de la situació financera de les empreses europees. L’empitjorament de la situació patrimonial de moltes d’elles per la prolongació de la crisi ha portat els governs a instrumentar ajudes directes i operacions de refinançament, que se sumen a la concessió inicial de crèdits en condicions avantatjoses i avalats pels Estats (ICO en el cas d’Espanya).

 

Funcas ha analitzat les iniciatives recents d’Alemanya, Espanya, França i Itàlia en matèria d’ajudes directes, centrant-se en els criteris de concessió, la quantia, el cost pressupostari i la implementació. Els ajuts indirectes (reestructuracions de deute, injeccions de capital, préstecs participatius i altres instruments financers) s’abordaran en un document posterior.

 

Raymond Torres, director de Conjuntura i Anàlisi Internacional de Funcas, explica que “les ajudes que estableix el Reial decret llei de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial són similars a les que s’apliquen en els altres tres països pel que fa a el percentatge de pèrdues que es compensen. A més, a l’incorporar un mínim (de 4.000 euros), el dispositiu espanyol tendeix a afavorir als petits negocis “.

 

Tot i això, afegeix que “la normativa espanyola arriba diversos mesos més tard que en els altres tres països i que la seva cobertura és relativament reduïda, per aplicar-sol als sectors més perjudicats per la pandèmia”. Però el principal risc, segons ell, és la posada en marxa, més complexa que en els altres països, el que podria retardar l’arribada de les ajudes a més de plantejar desafiaments de gestió i de disparitat entre les CCAA. Mentre que a França i Itàlia, les sol·licituds es realitzen directament des del portal de l’Agència Tributària -el ens encarregat de concedir les ajudes- a Alemanya i Espanya la implementació va a càrrec de les Administaciones regionals, en el cas d’Espanya, prèvia convocatòria en cada CCAA.

 

La nova estratègia europea busca reforçar la solvència empresarial i així preservar nombrosos negocis viables a la vora de la insolvència. Amb diferències en els terminis d’implementació, en els criteris de concessió i en les quanties dels ajuts, el cost estimat de les mesures reflecteix les característiques dels programes, el disseny és més generós a Alemanya i França. Així, el cost pressupostari de les ajudes directes en aquests dos països és de 50.000 milions i 20.400 milions d’euros, respectivament, davant els 11.000 milions a Itàlia i els 7.000 milions a Espanya.

 

Accés a la Informació Comparativa Ajuts Països arran de la Crisi COVID