l’Informe sobre Competitivitat Global del Fòrum Econòmic Mundial

 

 Ginebra, Suïssa, 17 d’octubre de 2018: la naturalesa canviant de la competitivitat econòmica en un món cada vegada més transformat per les noves tecnologies digitals està creant un nou repte per als governs i les empreses, que corren el risc de tenir un impacte negatiu sobre creixement futur i productivitat. Aquesta és la troballa clau de l’Informe sobre Competitivitat Global del Fòrum Econòmic Mundial, que es publica avui.

 

Segons l’informe, que el 2018 utilitza una nova metodologia per capturar plenament la dinàmica de l’economia mundial en la Quarta Revolució Industrial, molts dels factors que tindran el major impacte en la conducció de la competitivitat en el futur mai no han estat el focus de principals decisions de política en el passat. Aquests inclouen la generació d’idees, la cultura emprenedora, l’obertura i l’agilitat.

 

La nova eina elabora el panorama de la competitivitat de 140 economies a través de 98 indicadors organitzats en 12 pilars. Per a cada indicador, utilitzant una escala de 0 a 100, indica com una economia està propera a l’estat ideal o “frontera” de competitivitat. En combinar aquests factors, els Estats Units aconsegueixen el millor rendiment global amb una puntuació de 85,6, per davant de Singapur i Alemanya. La puntuació mitjana del món és de 60, 40 punts de la frontera.

 

Un tema unificador entre les economies més competitives del món és que tots tenen un marge considerable de millora. Per exemple, mentre que l’Índex de Competitivitat Global de l’informe troba que Singapur és l’economia més “preparada per al futur”, s’envia a Suècia a l’hora de comptar amb una força de treball qualificada digitalment. Mentrestant, Suïssa té el treball més eficaç per a les polítiques de reinserció i reciclatge i les empreses nord-americanes són les més ràpides a l’hora d’abraçar el canvi.

 

Un dels resultats més rellevants de l’informe és la relativa debilitat de la taula quan es tracta de dominar el procés d’innovació, des de la generació d’idees fins a la comercialització del producte. Aquí, 103 països puntuen menys de 50 en aquesta àrea de l’índex que està rematat per Alemanya, seguit dels Estats Units i Suïssa. L’informe destaca notablement que l’actitud cap al risc empresarial és la més positiva a Israel i tendeix a ser negativa en diverses economies de l’est d’Àsia. Canadà té la mà d’obra més diversa i la cultura corporativa de Dinamarca és la menys jeràrquica, tant factors crítics per impulsar la innovació.

 

“Abraçar la Quarta Revolució Industrial s’ha convertit en un factor determinant de la competitivitat. Amb aquest informe, el Fòrum Econòmic Mundial proposa un enfocament per avaluar el rendiment dels països en contra d’aquest nou criteri. Preveu una nova divisió global entre països que compren transformacions innovadores i aquelles que no. Només aquelles economies que reconeixen la importància de la Quarta Revolució industrial podran ampliar les oportunitats per a la seva gent “, va dir Klaus Schwab, fundador i president executiu del Fòrum Econòmic Mundial.

 

L’obertura s’ha de complementar amb la inclusió

 

En un moment d’escalada de les tensions comercials i la reacció contra la globalització, l’informe també revela la importància de l’obertura a la competitivitat. Per exemple, les economies que realitzen indicadors d’obertura, com ara barreres aranzelàries i no aranzelàries, la possibilitat de contractar mà d’obra estrangera i la col·laboració en la sol·licitud de patents, entre d’altres, també solen tenir un bon rendiment en termes d’innovació i eficiència del mercat. Aquestes dades suggereixen que la salut econòmica mundial es veurà positivament afectada pel retorn a una major obertura i integració. Tanmateix, és fonamental que s’apliquin polítiques per millorar les condicions dels afectats negativament per la globalització dels països.

 

L’informe també presenta un ferm argument que les polítiques redistributives, les xarxes de seguretat, les inversions en capital humà, així com una imposició progressiva més orientada a afrontar la desigualtat no necessiten comprometre els nivells de competitivitat d’una economia. Sense cap compromís intrínsec entre la competitivitat i la inclusió, es pot produir un creixement favorable i inclusiu al mateix temps. Per exemple, els treballadors de les deu economies més competitives de l’índex treballen de mitjana cinc hores menys per setmana que els treballadors de les tres economies BRICS (Brasil, Índia i Rússia), per a les quals es disposa de dades de temps de treball.

 

Un missatge clau de l’informe és la necessitat d’un enfocament ampli per augmentar la competitivitat: un bon comportament en una àrea no pot compensar un rendiment feble en un altre. Això és especialment cert en el cas de la innovació: si bé és cert que un fort enfocament en la tecnologia pot proporcionar oportunitats de despreniment per als països d’ingressos mitjans i baixos, els governs no han de perdre de vista els problemes de desenvolupament “antics” com governança, infraestructures i habilitats.  En aquest cas, un factor preocupant de l’Índex d’aquest any és el fet que, per a 117 de les 140 economies enquestades, la qualitat de les institucions segueix sent un obstacle per a la competitivitat global.

 

“La competitivitat no és ni una competència ni un joc de suma zero: tots els països poden esdevenir més pròspers. Amb oportunitats per a un salt econòmic, la difusió d’idees innovadores a través de les fronteres i noves formes de creació de valor, la Quarta Revolució Industrial pot establir un nivell de joc per a totes les economies. Però la tecnologia no és una bala de plata per si mateixa. Els països han d’invertir en persones i institucions per complir amb la promesa de la tecnologia “, va dir Saadia Zahidi, membre de la Junta Directiva i cap del Centre per a la Nova Economia i la Societat.

 

Accés a l’ Informe sobre Competitivitat Global

 

The Global Competitiveness Report 2018 ( pdf en Anglès )