Les ciutats mitjanes com Manresa tenen un gran potencial i són clau per vertebrar el país. Així s’ha posat de manifest aquest matí, en la jornada conjunta de la Cambra de Comerç de Manresa i el Cercle d’Infraestructures que s’ha dedicat a analitzar el paper que tenen i han de tenir les ciutats mitjanes en l’era de les megalòpolis. Una de les principals conclusions a les quals s’ha arribat és la necessitat d’adequar els models de govern i gestió de les ciutats mitjanes a la realitat, tenint en compte la interrelació que aquestes estableixen amb el seu entorn més proper. Així, tots els ponents han coincidit en assenyalar que cal pensar en models d’administració supramunicipal que disposin dels suficients recursos i competències.

Qualitat de vida, poder d’atraure talent, accessibilitat o proximitat són alguns dels aspectes positius de les ciutats mitjanes. Com a punts febles, els ponents han assenyalat els baixos nivells d’inversió pública en relació a les ciutats grans i una menor capacitat d’influència. La tradició industrial és un altre element distintiu de la majoria de ciutats mitjanes catalanes com Manresa, i obre un gran ventall de possibilitats de desenvolupament econòmic de cara al futur si s’és capaç d’adoptar totes les noves tendències que s’estan produint al sector.

La jornada ha començat amb la presentació a càrrec dels dos presidents de les entitats organitzadores, Pere Casals per la Cambra de Comerç de Manresa i Pere Macías pel Cercle d’Infraestructures. Josep Maria Llop, director de la càtedra Unesco de la Universitat de Lleida, ha destacat “el paper intermediador de les ciutats mitjanes i el seu potencial per prestar serveis i generar valor per al territori”. Josep Oliveras, catedràtic d’Anàlisi i Geografia Regional de la Universitat Rovira i Virgili, s’ha centrat en el cas de Manresa per assenyalar que “les ciutats mitjanes i petites seran cada vegada més importants, especialment si estan al corredor de les grans ciutats”. I ha afegit que “les ciutats mitjanes necessiten investigació, desenvolupament, innovació i poder. Manresa ha de guanyar poder”. Àlvar Garola, economista i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha dit que “la connectivitat comença a ser més important que la dimensió i la concentració” i ha assenyalat, entre els punts forts de les ciutats mitjanes, el fet que “han d’assumir costos menors en aspectes com la congestió, l’habitatge o la mobilitat”.

La jornada ha acabat amb un col·loqui entre tots els assistents en el qual s’han posat sobre la taula aspectes com la necessitat d’impulsar models de govern supramunicipal, la millora de les infraestructures de transport, la reorganització del sistema territorial català o l’aposta per un reequilibri territorial.