La legislatura 2010-2019 de la Cambra de Comerç de Manresa ha estat marcada per la consolidació de la institució com a referent a la comarca, després de superar moments de gran dificultat com l’esclat de la crisi econòmica l’any 2008 amb la fallida de Lehman Brothers, la sentència de l’Estatut de l’any 2010 o la supressió de l’obligatorietat de les quotes camerals també l’any 2010. Durant aquest període, des de la Cambra s’ha fet un esforç per continuar al costat de les empreses del territori i esdevenir una entitat compromesa i amb opinió, que vetlla per l’interès general i la promoció de l’activitat econòmica al Bages i al Moianès.

Gairebé 600 emprenedors assessorats en el seu procés per tirar endavant la pròpia empresa, 204 noves empreses creades, més de mil consultes sobre comerç internacional resoltes. Aquestes són algunes de les xifres de l’activitat de la Cambra durant aquesta legislatura, que s’han materialitzat a través de les diferents accions que s’han portat a terme des dels àmbits d’emprenedoria, indústria, internacionalització i formació.

Els grans eixos estratègics de la Cambra durant aquesta legislatura han estat consolidar el paper de la indústria com a motor comarcal, impulsar el desenvolupament del turisme al territori com a sector emergent i promoure el debat per a la creació d’una àrea metropolitana de Manresa com a aposta de futur. A aquests, cal sumari l’impuls de les infraestructures com a element clau per tenir una logística competitiva i atraure empreses, talent i turisme al territori, l’aposta per un planejament urbanístic amb visió comarcal, l’impuls d’accions en l’àmbit de la formació, incloent el foment de vocacions tecnològiques i la professionalització de la gestió empresarial, la demanda d’una contenció tributària tant per a ciutadans com per a empreses i la projecció de la Cambra com a punt de trobada i debat gràcies a l’organització d’actes i jornades amb una àmplia participació de representants de diferents àmbits de la societat local. Amb tot això, la Cambra ha tingut la voluntat de convertir-se en un nexe d’unió de la comarca amb el país i amb la resta del món.